Aspectes Evolutius I Educatius De La Deficiència Auditiva

ASPECTES EVOLUTIUS I EDUCATIUS DE LA DEFICIÈNCIA AUDITIVA
ÍNDEX


Primera Part:


1.- Breu Introducció històrica. 4
2.- El so i els seus components. 6
3.- El Sistema auditiu humà. 9
3.1- Anatomia de l’audició. 10
3.2- Com es produeix l’audició. 15
4.- Definició i etiologia de la sordesa. 16
5.- Classificació de la deficiencia auditiva.19
5.1- Segons el moment de la pèrdua. 19
5.2- Segons el grau de pèrdua auditiva. 19
5.3- Segons la localització de lesió. 21
6.- Desenvolupament del alumne amb deficiència auditiva. 23
6.1- desenvolupament cognitiu. 23
6.2- desenvolupament del llenguatge. 27
6.3- desenvolupament afectiu. 33
Segona Part:
7.-Detecció de la hipoacúsia. Presa de decisions.
7.1- Detecció primerenca de la D.A.
7.2- El paper de la família en la D.A.
7.3- instruments d’avaluació. Mètodes objectius i mètodes subjectius.
8.- Centres de recursos educatius per a deficients auditius. CREDA.
9- Aspectes que influeixen en el desenvolupament del nen amb deficiència auditiva.
10.- Avaluació psicopedagògica del nenamb deficiència auditiva.
11.- Adaptacions curriculars per als nens amb deficiència auditiva.
12.- Els diferents mètodes i sistemes de comunicació.
13.- Recursos, tecnologia i material informàtic per a l’alumne amb D.A.

Primera Part:


1.- Breu Introducció històrica.

La consideració i educació de les persones sordes en la
nostra societat, ha variat molt al llarg de la història fins aarribar als nostres dies, i aquesta evolució ha estat molt positiva:

➢ Segle IV: Un fill sord és el càstig de Déu imposat per uns pares pecadors. El sords són deficients ineducables.
➢ Segle XII: Papa Innocenci III autoritza un enllaç matrimonial entre 2 sords.
➢ Segle XVI: Martí Luter admet que el sord és mentalment sa i permet que rebi la comunió.
En aquest mateix segleneix Pedro Ponce de León (1520-1584). Pedro Ponce de León és un monge benedictí que va ser considerat el precursor de l'ensenyament dels sords. Primer els ensenyava la paraula i els feia vocalitzar lletra per lletra. També els va ensenyar un llenguatge de signes (que els monjos utilitzaven). Tot i així, només se’n beneficiaven persones de la noblesa, a les quals també les ensenyava llatí, càlcul,etc. perquè es poguessin defensar. Amb tot, va morir molt sol i pobrament.
➢ Segle XVII: neix Manuel Ramírez de Carrión (1579-1650), seguidor de Pedro Ponce de León. Continua ensenyant a la noblesa a través del mateix sistema que utilitzava Ponce de León, a més, va escriure un llibre.
➢ Segle XVIII: neix Charles Miche de L’Éppe (1712-1789). Crea la primera escola pública per a sords aFrança. Escriu 1 diccionari primari de signes i un llibre d’educació dels sords “Instruccions per als sords i muts utilitzant el mètode de signes”. Va escriure també un diccionari de llenguatge de signes.
Thomas Braidwood funda la primera escola pública per a sords a Edimburg (1760) que després es traspassa a Londres.
1795 es crea la primera escola pública de sords a Madrid.
➢ Segle IXX: JohnBraidwood funda la primera escola de sords a Virginia (USA).
El 4 de febrer de 1800 es crea la primera escola pública d’ensenyament especial a Barcelona
Es creen diversos centres de deficients auditius en tot l’estat espanyol.
Des d’un punt de vista mèdic es troba una connexió entre la mudesa i la sordesa. Abans es creia que la mudesa era només unaparàlisi de la llengua.
9 de setembre de 1857 “Ley de Instrucción Pública” a l’estat Espanyol. Diu que a cada ciutat hi ha d’haver una escola per deficients sords i muts.
➢ Segle XX: Segle de l’impuls i consolidació de l’ensenyament en nens sords. Pere Barnils Giol (1882-1933), és un fonetista que s’interessa per facilitar les dificultats de parla. Elabora material i...