Atrosis de rodilla
Páginas: 6 (1475 palabras)
Publicado: 24 de marzo de 2014
Índex:
1. Definició d’Artrosi
2. Tractament conservador
2.1. Objectius del tractament conservador
2.2. Intervenció de fisioteràpia
2.2.1. Exercicis i tècniques per disminuir el dolor.
2.2.2. Exercicis per augmentar el balanç articular.
2.2.3. Exercicis per augmentar el balanç muscular.
2.2.4. Exercicis de propiorecepció per a millorar l’estabilitat i la funcionalitat.
3.Bibliografía
4. Web Grafía
2
3
3
4
4
5
6
7
8
Artrosi de genoll. Tractament de fisioteràpia conservador.
1. Definició d’Artrosi:
L’artrosi de genoll o gonartrosis és una degeneracióde l’articulació de genoll. Es caracteritza per la destrucció del cartílag articular, canvis d’os subcondral (rep més Pressió de la normal i provoca un engruiximent de l’os, inflamació i dolor) ireaccions sinovials variables mentre que al genoll sa, aquets líquid (líquid sinovial, que es produeix gràcies al moviment), protegeix el cartílag i preserva les seves propietats fisiològiques retardant la degeneració.
L’artrosi també s’associa a la inestabilitat articular, reducció del recorregut articular i atròfia del múscul quàdriceps.
L’artrosi és una de les patologies que mésdiscapacitats origina en l’edat adulta i avançada i incideix majoritàriament a les dones a partir dels 50 anys. La discapacitat produïda per el dolor i la pèrdua de funció redueix la qualitat de vida de l’individu, augmentant el risc de morbi-mortalitat.
Aquesta incidència en l’actualitat provoca un augment d’interès clínic per aquesta patologia.
Els tractaments conservadors s’utilitzen com a intervencióinicial i tenen un caràcter multidisciplinari. S’hi inclouen la medicació, les mesures ortopèdiques i la teràpia física. Aquestes intervencions no invasives inclouen també: termoteràpia, electroteràpia i exercicis terapèutics en diverses modalitats.
Si es presenta un fracàs del tractament conservador s’optarà per el tractament quirúrgic.
Els factors de risc de l’artrosi són els següents:factors sistèmics (edat, sexe, factors genètics, nutricionals i densitat mineral òssia) i factors locals (traumatismes,
sobrecàrrega articular, obesitat, debilitat muscular i deformitat epifisaria). Poden actuar de forma conjunta o separada.
Les manifestacions clíniques varien segons la zona afectada, l’estadi de la patologia i la causa: dolor mecànic (augmenta amb el moviment i milloraamb el repòs), crepitacions (degut a la fricció os-os), inflor, pèrdua de moviment de l’articulació, creixement d’espolons en l’articulació, despreniment d’os i/o cartílag.
2. Tractament conservador:
El tractament conservador sempre serà de primera elecció per tant, farem una intervenció mitjançant agents físics que inclouen termoteràpia, cinesiteràpia, electroteràpia, practica d’exercicifísic i altres tècniques característiques de la fisioteràpia.
És important tenir en compte l’educació i la informació al pacient en qüestions com són les normes de protecció articular.
Amb el tractament conservador aconseguim reduir el dolor, actuar sobre la inflamació, millorar el recorregut articular i el sistema musculoesquelètic que rodeja la articulació.
2.1. Objectius del tractamentconservador:
Trobem diferents graus d’intervenció depenent del punt on es trobi la patologia del pacient. Recordar que el tractament serà individualitzat per a cada pacient o individu. Descriurem els objectius a assolir en relació als diferents graus de la patologia d’artrosi.
Grau I:
Disminució del dolor.
Mantenir i/o millorar el balanç articular.
Higiene articular i evitar la sobrecàrrega.Grau II:
Disminució del dolor.
Mantenir i/o millorar el balanç articular.
Mantenir i/o millorar el balanç muscular.
Millora de l’estabilitat i de la funcionalitat.
Higiene articular.
Grau III:
Mateixos objectius que Grau II.
Grau IV:
Intervenció quirúrgica.
2.2. Intervenció de fisioteràpia:
2.2.1. Exercicis i tècniques per disminuir el dolor:
Crioteràpia al final de la...
Índex:
1. Definició d’Artrosi
2. Tractament conservador
2.1. Objectius del tractament conservador
2.2. Intervenció de fisioteràpia
2.2.1. Exercicis i tècniques per disminuir el dolor.
2.2.2. Exercicis per augmentar el balanç articular.
2.2.3. Exercicis per augmentar el balanç muscular.
2.2.4. Exercicis de propiorecepció per a millorar l’estabilitat i la funcionalitat.
3.Bibliografía
4. Web Grafía
2
3
3
4
4
5
6
7
8
Artrosi de genoll. Tractament de fisioteràpia conservador.
1. Definició d’Artrosi:
L’artrosi de genoll o gonartrosis és una degeneracióde l’articulació de genoll. Es caracteritza per la destrucció del cartílag articular, canvis d’os subcondral (rep més Pressió de la normal i provoca un engruiximent de l’os, inflamació i dolor) ireaccions sinovials variables mentre que al genoll sa, aquets líquid (líquid sinovial, que es produeix gràcies al moviment), protegeix el cartílag i preserva les seves propietats fisiològiques retardant la degeneració.
L’artrosi també s’associa a la inestabilitat articular, reducció del recorregut articular i atròfia del múscul quàdriceps.
L’artrosi és una de les patologies que mésdiscapacitats origina en l’edat adulta i avançada i incideix majoritàriament a les dones a partir dels 50 anys. La discapacitat produïda per el dolor i la pèrdua de funció redueix la qualitat de vida de l’individu, augmentant el risc de morbi-mortalitat.
Aquesta incidència en l’actualitat provoca un augment d’interès clínic per aquesta patologia.
Els tractaments conservadors s’utilitzen com a intervencióinicial i tenen un caràcter multidisciplinari. S’hi inclouen la medicació, les mesures ortopèdiques i la teràpia física. Aquestes intervencions no invasives inclouen també: termoteràpia, electroteràpia i exercicis terapèutics en diverses modalitats.
Si es presenta un fracàs del tractament conservador s’optarà per el tractament quirúrgic.
Els factors de risc de l’artrosi són els següents:factors sistèmics (edat, sexe, factors genètics, nutricionals i densitat mineral òssia) i factors locals (traumatismes,
sobrecàrrega articular, obesitat, debilitat muscular i deformitat epifisaria). Poden actuar de forma conjunta o separada.
Les manifestacions clíniques varien segons la zona afectada, l’estadi de la patologia i la causa: dolor mecànic (augmenta amb el moviment i milloraamb el repòs), crepitacions (degut a la fricció os-os), inflor, pèrdua de moviment de l’articulació, creixement d’espolons en l’articulació, despreniment d’os i/o cartílag.
2. Tractament conservador:
El tractament conservador sempre serà de primera elecció per tant, farem una intervenció mitjançant agents físics que inclouen termoteràpia, cinesiteràpia, electroteràpia, practica d’exercicifísic i altres tècniques característiques de la fisioteràpia.
És important tenir en compte l’educació i la informació al pacient en qüestions com són les normes de protecció articular.
Amb el tractament conservador aconseguim reduir el dolor, actuar sobre la inflamació, millorar el recorregut articular i el sistema musculoesquelètic que rodeja la articulació.
2.1. Objectius del tractamentconservador:
Trobem diferents graus d’intervenció depenent del punt on es trobi la patologia del pacient. Recordar que el tractament serà individualitzat per a cada pacient o individu. Descriurem els objectius a assolir en relació als diferents graus de la patologia d’artrosi.
Grau I:
Disminució del dolor.
Mantenir i/o millorar el balanç articular.
Higiene articular i evitar la sobrecàrrega.Grau II:
Disminució del dolor.
Mantenir i/o millorar el balanç articular.
Mantenir i/o millorar el balanç muscular.
Millora de l’estabilitat i de la funcionalitat.
Higiene articular.
Grau III:
Mateixos objectius que Grau II.
Grau IV:
Intervenció quirúrgica.
2.2. Intervenció de fisioteràpia:
2.2.1. Exercicis i tècniques per disminuir el dolor:
Crioteràpia al final de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.