Batxiller

5. El vitalisme. La voluntat de poder i el Superhome. Nietzsche.

El vitalisme segons Nietzsche suposa l'afirmació de la vida per damunt de qualsevol altre valor o fet, en contra de totsaquells filòsofs idealistes que van postular l'existència de dos mons separats; el món sensible i el món intel·ligible, sent el verdader este últim, i, per tant, negant tot valor al món sensible. Lavida és per a Nietzsche una força creativa biològica, que es projecta en el pla de l'esperit, i la principal característica del qual és la lluita constant entre forces de signe oposat. La vida ésvoluntat de poder. En esta només preval allò que ajuda a la conservació i al creixement d'eixe poder, el qual no ha d'entendre's com a voluntat de domini, sinó com a amor a la pròpia vida que fa possibleuna existència afirmativa i creadora on l'individu realitze totes les seues potencialitats, a la manera amb què ho fa un artista. És una vida ,continua dient Nietzsche que s'explica i té sentit per simateixa, sense necessitat recórrer a cap instància sobrenatural, cride's esta Déu, món intel·ligible, etc... No cal pensar en un ser omnipotent que l'haja creat, tal com estimen els pensadors detipus metafísic.
Fins ara, diu Nietzsche, la humanitat ha valorat tot el que s'oposa a la vida, i, la moral vigent, en tant que rebutja el vital, l'esdevindre, l'aspecte tràgic que suposa l'assumir quetot l'existent, dominat per l'esdevindre, té com a fi la mort, és una moral decadent. Tal consideració porta a Nietzsche a plantejar la necessitat invertir els valors. En compte d'afirmar l'existènciade Déu, hem d'afirmar l'existència de l'home, el seu dret a la plenitud vital. En compte d'afirmar la superioritat de la raó expressada en conceptes buits, cal afirmar el valor dels sentits que ensposen en relació directa amb el món viu de les coses, molt diferent del que ens dibuixen esquemàticament els conceptes de filòsofs idealistes.

La voluntat de poder, “essència” de la vida...