Batxiller

Transformacions de l'agricultura:

Al s. XIX els govrns liberals volien la liquidació de les formes de l'antic règim i la cosolidacio de la propieta privada de la terra → reforma agrària liberal → obectiu principal alliberar les terres de l'Antic Règim per el desenvolupament de la propietat privada i de l'economia d emercat. Les msures principals per la reforma van ser l'abolicio del règimsenyorial, la desvinculació de la propietat, la desmotitzacio d eles terres eclesiàstiques i dels béns comunals. → liberalització del mercat agrícola. → aquesta millora estimula l'augment de la producció i comercialització agricola.

A catalunya la noblesa estava molt afeblida per la puja d epreus i l'oposició de molts pagesos a pagar les rende senyorials → noblesa ven part del seu patrimoni →burgesia urbana i pagesos benestants se'n beneficien.
La desmortització a catalunya va ser petita, ja que l'esglesia tenia menys terres compara't amb Espanya.
Apareixen els s contractes de conreu a llarg termini → permet als pagesos apropier-se d'una bona part del producte i estimular l'aplicació de millores per incrementar la producció.

A Espanya:
creixement superfície agrària → prescindird'importacions de cereals
expansió de conreus de cereals, vinya, blat de moro i patates.
Es dividia en dos: MINIFUNDIS (la part del nord) la producció era per l'autoconsum i això impedia innovar o vendre al mercta. LATIFUNDIS (part del sud) no estaven interessat en invertir, volen beneficis fàcils. I per les grans diferencies de rendes → conflictivitat social

OUMAIMA AQUÍ FALTA EL PUNTO 1.5 NO SECOMO PONERLO. MIRATELO TU A VER IS LO SABES!

Creixement demogràfic:

Al llarg del s. XIX Espanya augmenta un 60% de la població → desparació d'epidèmies, millora de la dieta i expansió d'alguns conreus. Tot i que compara't amb països més industrialitzats el creixement va ser menor per el manteniment de mortalitat i natalitat alta. En canv, a Catalunya el creixemnt demogràfic va ser més granen comparació amb la resta d'espanya, ja que la transició demogràfica va començar abans. → mortalitat disminueix i l'esperança de vida augmenta

A causa de la feblesa industrial i l'ederreriment agrària obligava a la població a quedar-se al camp, però sempre hi havia un creixmen constant pero petit a les ciutats. A partir de 1860 es produeix un augment importnt d població urbana pricipalment ales capitals privincials. La distibució irregular entre ciutats i camps va se run dualisme bastant accentuat.

En canvi a Catalunya els moviment migratoris van ser força intensos i en dues direccions: del camp a la ciutat (cap a nuclis industrials), i de l'interior a la costa (complementari de l'altre ja que els nuclis es trobaven a les costes).

A les ultimes decàdes d'aquets segle, entrel'augment de població i l'escassa possibilitat de trobar feina va obligar a molt espanyols a emigrar a ultramar, cap a l'America Llatina. → també van tenir un paper rellevant la baixa qualificació educativa, i emigraven per millorar les condicions de vida.

Industrialització de Catalunya:

L'enderreriment d'Espanya respecte el altres països industrialitzats, va ser per la posició geogràficad'espanya , que implicava costos de transport més elevats que als paísos més industrialitzats de l'europa central, per l'endarreriment agrari i l'escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola. Com que tenien pocs ingressos, havien de gastar una gran quantitat en la compra d'aliments, i per aquesta raó, no tenien diners per adquirir productes manufacturats. Va tenirrepercussions negatives la gran quantitat de capitals recaptats per hisenda. L'existència d'un deute públic a un interes alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en altres activitats productives.
També cal destacar la desfavorable dotació d'energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupant industrial. A espanya les mines de carbó...