Benjamin

Comentari de text
Walter Benjamin

“ LA OBRA DE ARTE EN LA ÉPOCA DE SU REPRODUCTIBILIDAD TÉCNICA”

Maria Claramunt
1A
Història del Disseny

SOBRE WALTER BENJAMIN
“...Conforme a una formulación general : la técnica reproductiva desvincula lo reproducido del ámbito
de la tradición. Al multiplicar las reproducciones pone su presencia masiva en el lugar de una presencia
irrepetible. Yconfiere actualidad a lo reproducido al permitirle salir, desde su situación respectiva , al
encuentro de cada destinatario. Ambos procesos conducen a una fuerte conmoción de lo transmitido,
a una conmoción de la tradición, que es el reverso de la actual crisis y de la renovación de la humanidad. Están además en estrecha relación con los movimientos de masas de nuestros días...”.
WalterBenjamin, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica
“ La reproductibilidad técnica de la obra artística modifica la relación de la masa para con el arte (...)
A saber, cuanto más disminuye la importancia social de un arte, tanto más se disocian en el público
la actitud crítica y la fruitiva. De lo convencional se disfruta sin criticarlo, y se critica con aversión lo
verdaderamentenuevo (...)”.
Walter Benjamin, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica

1.- Vincular aquests paràgrafs amb les idees generals de l’autor, així coma mb els següents conceptes exposats a classe : seriació dels objectes, socialització i estandarització.
El pensament de W. Benjamin es basa majoritàriament en la fugida d’allò unitari i sistemàtic, es queixa de
que l’art ja noés únic, ja que avui en dia es pot reproduïr tot, gràcies a la revolució industrial que va introduïr al nostre món maquinària fascinant que pot arribar a fer quasi qualsevol cosa. Tot i així ell està en
contra d’aquesta reproducció, el seu concepte principal és la pèrdua de l’aura en l’obra d’art contemporània.
També és un gran teòric del marxisme.
El pensament de W. Benjamin va molt encaminatcap a l’oposició de la reproductibilitat tècnica basada sobretot en l’obra d’art, és a dir, critica el fet de que l’home repeteixi el que un altre ha fet, i això recau també en
la relació de l’art amb la societat.
Podriem relacionar aquest concepte amb el d’estandarització, i com a exemple podríem anar a Londres, on
s’hi provocà un procés d’estandarització industrial, com el que deiem.
Aquestconcepte però, no es compartia a Europa, sinó el contrari, com Benjamin, compartien la opinió d’exclusivitat, no estàndard, ja que com opina Benjamin, la peça única, la original és la que conté l’aura, la seva
essència, i un cop es serialitza es perd aquesta essència i ja no té el mateix valor, el perd completament, per
això Benjamin està en contra de la reproductibilitat tècnica, i respecteal concepte de tècnica fa referència
a la tecnologia, les màquines, les quals les culpa de fer desaparèixer aquesta aura, aquesta singularitat de la
imatge.
Respecte una part dels fragments a comentar, explícitament referent a [“Y confiere actualidad a lo reproducido al permitirle salir, desde su situación respectiva, al encuentro de cada destinatario.”] podriem entendre
que es refereix a quela reproductibilitat tècnica fa que l’obra sigui més a l’abast de tothom, de cadascú, i al
massificar-ho, passa de tenir una presència única, irrepetible a massiva, i això fa que se li tregui importància
a aquesta obra, ja que arriba un punt que és tan comercialitzada que passa a ser trivial, i això fa que es perdi
la seva aura, la converteix en un objecte comú, perd valor, i podríem aixíarribar a preguntar-nos si és art
doncs, ja que a l’haver perdut la seva aura i la seva “màgia” ja no s’hi consideraría.

Benjamin afirma que aquesta reproductibilitat de l’obra artística modifica la relació de la massa amb l’art
en un sentit negatiu, ja que, com hem dit avans, quan es fan moltes reproduccions d’alguna obra, aquesta
perd el seu valor, l’art es converteix en un producte de...