Biografia Àngel Guimerà

Ángel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit.

A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença,posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.

El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època.

Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això vaprendre una postura activa socialment.

Mar i cel

Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Mataren a son pare i a sa mare amb l'expulsió dels moriscos de 1609, per aixòvol venjança com bé diu sa mare abans de morir Venja'ns.
Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca mésprivilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company delsmusulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i mata a Saïd disparant-li. Aleshores Blanca es clava el punyal al mig del pit, suicidant-se. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, unés el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Maria Rosa

Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894. Escrit en prosa especialment per a l'actriu madrilenya María Guerrero, fou estrenat el 24 de novembre d'aquell any al Teatre Novedades de Barcelona, amb direcció d'Enric Borràs i amb Concepció Ferrer com a protagonista;simultàniament se n'estrenava al Teatro Español de Madrid la versió castellana de José Echegaray i protagonitzada per María Guerrero. Ha estat traduïda també a l'anglès, el francès, l'italià, l'alemany, el txec, el portuguès i el sicilià.
La trama de l'obra descriu les intrigues, les tràgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l'Andreu ien Marçal, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcció d'una carretera. La Maria Rosa, que es casarà amb l'Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de l'Àfrica, on morirà. Més endavant el Marçal, el culpable real de l'assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer. Quan la Maria Rosa sàpigala veritat es produirà el desenllaç fatal.
És una de les peces teatrals més celebrades del dramaturg català juntament amb Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha tingut diverses versions cinematogràfiques. Entre les representacions més recents, destaca l'esdevinguda al Teatre Nacional de Catalunya del març al maig del 2004, dirigida per Àngel Alonso i protagonitzada per Rosa Renom i...