Biografia ángel guimerà

Ángel Guimerà
Àngel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona al 1924) va ser escriptor,poeta i dramaturg espanyol en llengua catalana. Perteneixia a una familia catalana del Vendrell (Baix Penedès). Quan tenia 7 anys la seva família va tornar a Catalunya, i ell va viure al Vendrell i després a Barcelona,on va estudiar en les Escoles Pies(institut religiós) fins que el seu pare el va portar amb ell a la casa de la familia.
Quan el seu pare va morir, Guimerà es va establir definitivament a Barcelona. Era ja conegut com poeta en els mitjans literaris de la capital catalana. El 1872, col·laborà de ple amb la plataforma cultural “La Jove Catalunya”, de la qual va ser primer secretari i més tard tresorer,i va participar activament enel moviment polític i cultural que propugnava la instauració de l'autonomia catalana . Apartir del 1873 junt amb Francesc Mateu i el seu amic Pere Aldavert, es convertí en secretari de redacció de La Renaixensa, publicació que acabaria dirigint al llarg de molts anys. ,¿¿¿ òrgan del catalanisme literari y polític, de la qual va ser col·laborador i més tard director.??
De ben jove, la sevaamistat amb Jaume Ramon i Vidales (del Vendrell) el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. En els Jocs Florals de 1875 va veure premiada la seva poesia històrica "Indíbil i Mandoni"; l'any següent va obtenir la flor natural amb la composició "Cleopatra", i el 1877 es consagra com a poeta amb l’obtenció del títol de “Mestre en Gay Saber” en la mateixa festa en què vaser premiada L'Atlàntida, de Verdaguer. Les seves poesies patriòtiques, en què cantava les passades glòries de Catalunya, i els seus eloqüents discursos constituïen la millor propaganda a favor de les reivindicacions polítiques del país. El 1895, elegit president de l'Ateneu Barcelonès, va pronunciar per primera vegada en català el discurs inaugural del curs, fet que va tenir una gran ressonàncialiterària i política. Mentrestant, Guimerà havia escrit i estrenat una sèrie d'obres dramàtiques, que van constituir altres tants èxits. Va ser la primera Gala Placídia (1879), a la qual van seguir Judit de Welp (1883), Mar i cel (1888) i L'ànima morta (1892), totes de matisos tràgics.
Es va iniciar llavors en la seva producció escènica un segon cicle de produccions de fons realista i social, enel qual destaquen Maria Rosa (1894) y Terra baixa (1896), les seves dos millors obres teatrals; la segona traduïda a gairebé totes les llengües europees i convertida en òpera.
Guimerà va ser essencialment un poeta dramàtic. La seva obra poètica està reunida en dos volums: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920). En la primera col·lecció predomina el to romàntic i els temes llegendaris,històrics i bíblics, a la manera de Víctor Hugo o Carducci. La seva poderosa fantasia necessita amples espais, episodis de grans possibilitats argumentals, molts dels quals fixarà més tard el poeta en el seu teatre.
En aquest gènere sobresurten, a més d' "Indíbil i Mandoni" i "Cleopatra", el grandiós "Any mil", quadre que descriu l'agitació afanosa de les multituds penitents que sentien laimminència de la còsmica catàstrofe de la fi del món . En les poesies històriques s'imposa amb freqüència el tema de la mort - "El cap d'en Josep Moragues", "La mort d'en Jaume d'Urgell", "A la mort de Joan II d'Aragó", etc. -, i en ells es conjuga un romanticisme desbordant amb pinzellades naturalistes. A "Judit de Welp" i "El cant del diable" es donen notes esgarrifoses, contrastos d'un barroquismeestremidor. En el seu segon llibre de poesies, prevalen les composicions líriques, de to sentimental, amorós, familiar, algunes d'elles arrelades en el popular.
Maragall afirma que Guimerà és el gran líric del Renaixement català, la qual cosa només podria acceptar-se en un sentit molt ampli. En realitat, aquest autor va donar la seva màxima mesura en la poesia d'esperit dramàtic i sobretot en...