Àngel Guimerà

VIDA I OBRA D'ÀNGEL GUIMERÀ

Vida i personalitat literària: un joc de llums i ombres

Àngel Guimerà deu ser un dels escassos éssers humans que disposa de quatre dates de naixement: 1847 (Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes d'Elias de Molins, 1889), 1849 (data de l'homenatge pels seus suposats 60 anys, el 1909), 1848 (segons que el mateix Guimerà escriua J. Fastenrath) i 1845, la data autèntica, que va descobrir Caravaca el 1932 . Hi ha una anècdota prou explícita sobre la qüestió de l'edat del nostre autor que les filles de Pere Aldavert, la família amb la qual Guimerà va conviure durant molt de temps, sembla que van explicar a Josep Miracle . A les darreries de la seva vida, Guimerà es va trobar al Teatre Romea amb l'escenògraf Vilumara i ambSantiago Rusiñol i la conversa que mantenien va anar derivant cap al tema de l'edat que tenia cadascun d'ells. Aquesta era una qüestió que molestava profundament el nostre autor; per això, quan Rusiñol li va preguntar: "Quants anys té, don Àngel?", Guimerà li va respondre, sorrut: "No ho sé ni ho vull saber". En efecte, la dispersió, l'aparent impunitat i coexistència de dates fluctuants semblavaposar de manifest que la data de naixement d'Àngel Guimerà era una matèria opinable. Naturalment, el primer responsable d'aquestes vacil•lacions era el propi Guimerà, que va ser el primer a embolicar la troca i els seus motius tenia. El cert és que el nostre autor va viure sempre obsessionat pel fet d'haver nascut fora del matrimoni legal dels seus pares, extrem que queda demostrat si tenim encompte que fins i tot gran i envoltat d'èxit, va continuar ocultant la data del seu naixement. I és que no deixa de ser desconcertant que al registe parroquial de Santa Cruz de Tenerife, hi figuri inscrit de quatre maneres ben diverses: com a fill de pares desconeguts, com a fill natural de la seva mare, com a fill natural dels seus pares i, finalment, com a fill legitimat pel matrimoni . Aquestacondició de fill natural, de bord, el va fer patir molt i la projectarà en alguns dels seus millors personatges.

Nascut, doncs, a Santa Cruz de Tenerife el 1845, no es trasllada cap a Catalunya fins el 1853, a l'edat de vuit anys. Com que el seu pare era nadiu del Vendrell, allà transcorre la seva infantesa fins que els estudis el porten fins a Barcelona. Al Vendrell comença el procés traumàticque els biògrafs de Guimerà han descrit una i altra vegada que va patir en la seva infantesa. Josep Miracle és qui més ha posat de relleu la incomprensió del nostre autor per qüestions de legalitat o extralegalitat que rodejaven el seu naixement, però és clar que en una societat minúscula i tancada com la del Vendrell de finals del segle XIX les convencions socials eren tremendament importants i lafamília Guimerà-Jorge estava fora de la moral social. El que a Canàries es vivia amb absoluta normalitat -la no formalització de contractes matrimonials- a Catalunya era viscut amb escàndol, disgust i vergonya i el nen Guimerà aviat es va adonar que alguna cosa el criminalitzava i el convertia en una mena d'ésser a-social. Aquest ha estat un altre dels traumes infantils de Guimerà, la sevacondició de transplantat, de marginat social, de mestís, trets que també retrobarem en alguns dels seus personatges.

El tema de l'adaptació de Guimerà a la nova terra catalana ha fet córrer molta tinta. El cert és que el problema de l'origen i la recepció que al Vendrell es va fer de les pràctiques dels seus pares ja suposen un motiu inicial de rebuig a la nova terra. Una nova terra que, a més,parlava una llengua que li era desconeguda: el català. De fet, inicià la seva activitat literària amb la redacció de versos en castellà i en els primers poemes ja es percep l'enyorança que sent respecte la terra materna. Tanmateix, aviat les amistats l'arrosseguen cap a l'efervescent vida cultural barcelonina i es dóna a conèixer per les seves col•laboracions periodístiques catalanes a "La Jove...