BIOLOGIA

15. Com seria la velocitat de reacció si els enllaços entre enzims i substrat fossin covalents?
Si els enllaços entre enzims i substrat fossin covalent, la velocitat de reacció augmentaria.

16. Què succeiria si els enzims es gastessin en les reaccions que acceleren?
Si els enzims es gastessin en les reaccions que acceleren, aquestes es deixarien de produir.

17.Les reaccions que desprenenenergia s’anomenen exergòniques, i les que absorbeixen energia, endergòniques. De quin tipus són les reaccions de síntesi de matèria orgànica (anabòliques) i les de degradació de matèria orgànica (catabòliques) que formen el metabolisme?
Reaccions exergòniques  catabòliques
Reaccions endergòniques  anabòliques

18. Què succeiria si l’energia alliberada en una reacció bioquímica esdesprengués en forma de calor? De quina manera s’emmagatzema? Hi ha cap cas en què s’alliberi en forma de llum?
Si l’energia alliberada en una reacció bioquímica es desprengués en forma de calor, això faria augmentar l’estat de vibració de les molècules i per tant la possibilitat que es trenquin els enllaços interns del substrat i es formin molècules de producte.


24. Observa les gràfiques a) i b), iindica en cadascun quina corba correspon a la reacció amb inhibidor i quina a la que no hi ha inhibidor.
La 1  Amb inhibidor
La 2  Sense inhibidor
La 3  Sense inhibidor
La 4  Amb inhibidor

25. Quines frases pertanyen a a) o a b)?
1) Gràcies a l’inhibidor, encara que s’augmenti la concentració de substrat, no s’assoleix la velocitat màxima.  b
2) Malgrat l’inhibidor, si s’augmenta laconcentració de substrat, s’assoleix la velocitat màxima.  a
3) És un cas d’inhibició competitiva.  a
4) És un cas d’inhibició no competitiva.  b

45. Qualsevol de nosaltres, sense fer cap esforç extraordinari, consumeix diàriament entre 1000 i 2000 kcal. Obtenim aquesta energia de la degradació dels aliments que ingerim, però podem resistir sense ingerir aliment durant un períoderelativament llarg de temps (al voltant de dos mesos de mitjana). Això és gràcies als nostres magatzems d’energia. Una persona de 75 kg de pes i de constitució corporal normal, emmagatzema als seus teixits unes 150000 kcal.
1) Calcula quina quantitat d’ATP caldria per emmagatzemar aquesta energia, sabent que 1 molt d’ATP pesa 507 g i en hidrolitzar-se a ADP + Pi genera 7,3 kcal. A la vista dels resultats,creus que l’ATP és un bon magatzem d’energia? Per què?

150.000 kcal  x  1 mol ATP   x        507 g        = 10417.8 kg
   individu           7.3 kcal             1 mol ATP

L'ATP NO és un bon magatzem d'energia, ja que en la seva transformació a ADP+Pi només allibera 7.3 kcal per cada 507g (= 0.014 cal/g) (14.6 kcal fins a AMP = 0.029 kcal/g).

2) Pel que fa a l’emmagatzemamentd’energia metabòlica:
a) Construeix una taula en la qual indiquis, per al cas dels mamífers i per al cas de les plantes superiors, quins compostos utilitzen les cèl·lules com a magatzem d’energia i a quin lloc de la cèl·lula s’emmagatzemen aquests compostos.

ORGANISME
COMPOST
LLOC DE LA CÈL·LULA
Mamífers
glicogen
citosol

triacilglicèrids
citosol
Plantes superiors
midó
citosol

b) En el casdes mamífers, quins teixits emmagatzemen aquests compostos en major quantitat?
  - teixit adipós 
  - múscul
  - fetge

46. L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. En la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). Encada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb Lugol, indicat amb el signe +.
1) Dóna una interpretació biològica dels resultats: Dibuixa un gràfic que indiqui com es relaciona l’activitat enzimàtica amb la temperatura i explica què és la temperatura òptima d’un enzim.
L’activitat enzimàtica augmenta amb la temperatura per que amb la temperatura s’incrementa l’energia...