BIOLOGIA

Inspiració: es contrauen el diafragma, els músculs intercostals externs, els serrats anteriors i els pectorals. La cavitat toràcica s'expandeix. Els pulmons es dilaten ja que estan units a la caixa toràcica, disminueix la pressió interna i pot entrar al seu interior l’aire atmosfèric. Després de la inspiració, l'oxigen arriba als alvèols i passa als capil·lars arterials.
Amb la inspiració,l'aire ingressa als pulmons perquè la pressió dins d'ells és menor a la pressió atmosfèrica. Abans de cada inspiració, la pressió intrapulmonar és gairebé igual a l'existent en l'atmosfera.
Expiració: és el segon moviment respiratori en el qual hi intervenen els músculs intercostals interns, els oblics abdominals i el recte abdominal. El diafragma, els músculs pectorals i els intercostals externses relaxen. La cavitat toràcica redueix de volum. Els pulmons s’aixafen i l’aire pobre en oxigen i carregat de diòxid de carboni és expulsat cap a l’exterior. Amb l'expiració l'aire surt dels pulmons perquè la pressió en els alvèols és major que l'atmosfèrica. La inspiració és un procés actiu, ja que necessita del treball muscular i, per tant, una aportació d’energia.
L'expiració, si no ésforçada, és un fenomen passiu, que només depèn de l'elasticitat dels
pulmons. Abans de cada expiració, la pressió intrapulmonar és major a l'atmosfèrica.


LA DIFUSIÓ:
En els alvèols es realitza l'intercanvi de gasos (O2 i CO2) entre l'aire que hi ha a l'interior dels alvèols i la sang que circula pels capil·lars sanguinis. L'intercanvi de gasos ocorre mitjançant un procés físic anomenat difusió,que consisteix que les molècules es desplacen des d'on hi ha més concentració on hi ha menys.
L'oxigen és transportat en la sang per una molècula molt coneguda, l'hemoglobina, d'intens color vermell. En ella hi ha ferro i és a ell a qui s'uneix l'oxigen. L'hemoglobina està dins dels glòbuls vermells o hematies.
El diòxid de carboni es transporta dissolt en el plasma sanguini (la part líquidade la sang).





Transport de gasos pel sistema circulatori: La major part de les molècules d'oxigen que viatgen per la sang ho fan en forma d'oxihemoglobina. L'hemoglobina és una molècula proteica que es troba a l'interior dels glòbuls vermells.
Intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules dels teixits de l'organisme: Quan la sang arriba als teixits circulant pels capil·larssanguinis, la diferència de pressió provocada per les diferents concentracions d'O2 i CO2 entre la sang i l'interior de les cèl·lules fa que l'O2 passi a l'interior dels teixits per difusió i també provoca que el CO2 dels teixits passi a formar part del plasma sanguini també per difusió.
TEIXITS EPITELIALS:
Cèl·lules poc especialitzades
Generalment cèl·lules de forma prismàtica
Molt poca substànciaintercel·lular (cèl·lules molt juntes)

TEIXIT GLANDULAR:
Cèl·lules que s'encarreguen de fabricar substàncies
Normalment s'agrupen en unes estructures pluricel·lulars anomenades glàndules.
Es classifiquen en glàndules exocrines i endocrines.

TEIXIT CONJUNTIU:
Cèl·lules poc especialitzades.
Molta substància intercel·lular (cèl·lules molt separades)
Fibres entre la substànciaintercel·lular.

TEIXIT ADIPÓS:
No és un conjunt de teixits homogeni
Les cèl·lules que formen aquests teixits s'anomenen adipòcits.
Hi ha dos tipus: teixit adipós blanc i marró.
1. El teixit adipós blanc és el majoritari, intervé emmagatzemant lípids.
2. El teixit adipós marró s'encarrega de la producció de calor mitjançant la mobilització de les seves reserves de triacilglicèrids per a la generacióde calor.






TEIXIT CARTILAGINÓS:
Teixit conjuntiu format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió.
La seva funció és la de sustentació i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció.

TEIXIT OSSI:
Matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes.
Respon a estímuls mecànics i a...