Bioètica

BIOÉTICA i BIOPOLÍTICA

Tema I.- Concepte de bioètica i principis bioètics

I.1-Origens de la bioètica.
La bioética sorgeix al Estats Units a finals dels anys seixanta, és a dir, fa cosa d’uns quaranta anys, motiu pel qual poguem parlar d’una disciplina jove. De totes formes en la joventut també shi troba implícita una història i molts factors que han afavorit el seu desenvolupament.
Percomençar no es pot ignorar l’avanç que ha sofert la medicina, un avanç veloç i trencador que ens permet intervenir amb més rigor a la salut de les persones. Però aquestes possiblitats també suposen que la tecnología mèdica és cada vegada més capaç d’introduir-se a les esferes més essencials de l’èsser humà: aquelles que afecten a la quantitat i qualitat de la seva vida, i al moment i forma de laseva mort. Fins quin punt doncs s’ha de posar límit a aquesta invasió?
Una altra influencia per l’aparició de la bioética son les atrocitats comeses pel règim nazi. A partir d’aquí es comença a reflexionar sobre la qualitat de vida de les persones i es presenta la necessitat d’articular mecanismes que garantitzin la qualitat ètica de la medicina i la biología. A començaments dels anys seixanta isobretot la introducció de la noció dels “drets dels pacients” es restructura la relació tradicional metge-pacient (trobant la máxima expressio en la teoria del consentiment informat). Tots aquests nous plantejaments fan que just en el canvi de dècada aparegui aquesta nova disciplina que anomenem bioética.

La bioètica sorgeix als estats Units i no pas per casualitat. El pluralisme inmers enaquest país ha estat un fet fonamental ja que crea un ambient d’acció on els fets es plantegen desde diferents punts de vista culturals i per tant diferents judicis morals. Es dintre aquest marc on es planteja la bioètica com un intent d’articular solucions als dilemes ètics que puguin resultar mínimament sadisfactòrs per tots els punts de vista implicats.

De totes formes la mentalitatutilitarista, pragmática i individualista nordamericana no sempre és extrapolable a Europa, on les tradicions intelectuals judeocristiana i ilustrada tenen un per considerable. El context cultural és radicalment diferent per això és necessàri un esforç d’adaptabilitat. Un exemple serien les aportacions d’Apel o Habermas així com les aportacions que duen a terme autors belgues, canadencs i francesos.

S’hade tenir en compte que precisament la década del sorgiment de la disciplina als EE.UU. es tracta d’una època fosca a l’estat espanyol cosa que feia difícil el coneixement de la bioética i ja no parlem del seu implentament. D’aquesta manera, no és fins a meitats dels anys vuitanta quan Espanya comença a iniciar una lentísima incoporació a aquests debats sobre els conflictes ètics de la medicina ila biología modernes. El metge i jesuita Francesc Abel fou l’iniciador d’aquesta disciplina a l’Estat Espanyol. Abel fundà al 1975 l’Institut Borja de Bioética a Sant Cugat del Vallès, centre pertanyent a la Companyía de Jesús, que va ser el primer centre d’estudis bioètics institucionalitzat a Europa.

A Catalunya vista la sensibilitat existent per les qüestions bioètiques el Departament deSanitat i seguretat social de la Generalitat va considerar oportú crear una Comissió Assessora de Bioética l’any 1991, amb l’objectaiu de donar resposta a les controvèrsies de tipus ètic que es donen en la pràctica clínica asistencial dels centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya. Aquesta comissió fou l’embrió inicial de l’actual Comité de Bioética.

I.2- Evolució terme bioètica:
Elprimer autor que va utilitzar el terme bioética en el sentit d’una disciplina específica fou Potter, un metge oncòleg dels EE.UU en el seu llibre “Bioethics: a bridge to the future” (Englewood Cliffs, N.J.,1971). Potter defensa la necessitat de vincular l’ús de les ciències biològiques i mediques amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones en un sentit global i humanista....