Botanica tema 1

Tema 1. Concepte de vegetal

L'origen de Botànica ve del grec, que vol dir herba. És la ciència que estudia els vegetals. La definició que emprem de vegetal és la que va emprar Aristòtil, establint que els vegetals són éssers autòtrofs que fan la fotosíntesi per generar matèria orgànica. Per a fer-ho, necessiten pigments fotosintètics.

PIGMENTS
Els pigments fotosintètics es troben en elsplasts de les cèl·lules vegetals. Aquests tenen una doble membrana externa; en els estromes hi ha els tilacoides, que són unes membranes aplanades, uns sàculs buits, que poden estar cadascun d'ells aïllats, però també podem formar agrupacions de tres en tres. En les plantes terrestres hi ha tilacoides llargs, que el seu origen és la paret interna de la doble paret, i també té uns tilacoides petitsdiscoïdals formant columnes i posant en contacte tilacoides grans entre ells. Aquestes columnes s'anomenen grana. El plast presenta un diferent nombre de tilacoides i una diferent disposició d'aquests en funció de quin grup de vegetals estiguem estudiant. Els pigments es troben a les parets dels tilacoides, o bé dins de les parets o bé formant grànuls a sobre d'aquestes.

Clorofil·les: pigmentbàsic. La clorofil·la a és l'únic pigment que trobem en qualsevol organisme fotosintètic, ja que és l'únic que intervé en la fotosíntesi. La resta són pigments auxiliars. Aquest tipus de pigments són insolubles en aigua. La clorofil·la té un cos central caracteritzat per tenir un nucli de magnesi al centre; de l'anell, en penja una cadena d'hidrocarburs que es caracteritza per tenir enllaçossimples, però també algun de doble. La presència de molts enllaços dobles és característica dels pigments fotosintètics. La cadena fixa la clorofil·la dins del tilacoide. Les diferències entre clorofil·la a, b i c depenen d'un radical de l'anell.
Carotenoides:
Carotens: hi ha alfa-carotè i beta-carotè. Presenten un gran nombre de dobles enllaços. Si partim el beta-carotè per la meitat, obtenim lavitamina A; per això s'anomena provitamina A.
Xantofil·les: són carotens oxigenats. Algunes xantofil·les es troben en tots els vegetals, però d'altres només es troben en grups determinats.
Ficobilines: són menys abundants que les anteriors, ja que només es troben en bacteris fotosintètics i en les algues vermelles. Són pigments accessoris, és a dir, capten l'energia i la transmeten a la clorofil·laa. Fico- vol dir alga, -bilina és perquè es creia que era la bilis de les algues. Les ficobilines són els únics pigments que són solubles en aigua. N'hi ha de molts tipus, però les més importants són ficocianina, al·loficocianina i ficoeritrina.

Les clorofil·les i els carotenoides es troben dins de la paret dels tilacoides, mentre que les ficobilines es troben formant grànuls al damunt delstilacoides; s'hi uneixen, però són externs. La coloració final dels vegetals dependrà, en cada cas, del pigment predominant.

Els pigments no absorbeixen totes les radiacions, sinó que tenen un espectre d'absorció. La clorofil·la a i b tenen el màxim d'absorció en les radiacions d'ona curta (blaus) i un pic en les d'ona llarga (vermell), fent que el color d'aquest pigment sigui el verd; elscarotenoides tenen el pic superposat en el de les clorofil·les a i b. Com que a certa fondària del mar només hi arriben unes ones de longitud determinada, cal que hi hagi pigments adequats.

Els fongs no tenen pigments fotosintètics. Per tant, són heteròtrofs, sapròfits que s'alimenten de la matèria orgànica en descomposició.

Les plantes carnívores també són una excepció dels vegetals. Tenen unesestructures, que són uns pèls glandulars, que permeten fixar petits insectes per digerir-los, acumulant-ne les macromolècules. Els pèls tenen gomes per fixar la presa, i enzims per a digerir-la. Sembla ser que una planta carnívora obtindria les substàncies riques en carboni a través de la fotosíntesi, i les nitrogenades, de la digestió.

Hi ha espècies que poden presentar individus amb plasts,...