Breviari de la filosofia medieval

BREVIARI DE LES UNITATS 4, 5 I 6

1.- UNITAT 4 LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
Hel·lenisme: període l’hel·lenització de tot el territori conquerit per Alexandre
El canvi polític i social. La fi de la polis, el contacte amb altres cultures
L’herència de Sòcrates
El gir cap a la filosofia pràctica.
El refús de l’abstracció (metafísica)
Primacia de l’ètica
Les quatre grans escoles
Els cínicsEstoïcisme
Epicureisme
Escepticisme

1.1 CÍNICS (la vida natural)
De “kinos” (gos)
Antístenes, fundador (450 – 365 a.C.)
Diògenes de Sinope, el cínic més rellevant (413 – 327 a.C.)
Crítica a les institucions socials tradicionals, poder, religió, matrimoni, diner. Rebuig de la vida convencional / tradicional, ens animen a canviar de mentalitat
I aposta per una vida basada en allò que ésnatural. Vida bona és vida lliure seguint només les necessitats bàsiques (pròpies de la natura) i distanciant-se de tot allò que és sobrer i embrutidor.

1.2 ESTOÏCISME (fatalisme, autodomini i resignació)
De “Stoa” (pòrtic). Els que es reunien a escoltar les lliçons de Zenó de Cition a la vora d’un dels pòrtics d’Atenes
Període grec
Zenó de Cition, el fundador (332 – 262 a.C.)
Crisip, eldeixeble (281 – 208 a.C.)
Període romà
Sèneca, el més prolífic (4 aC – 65 d.C)
Epictet, l’esclau filòsof (55 – 135 d.C.)
Marc Aureli, l’emperador filòsof (121 – 180 d.C.)
La concepció de la física és de tipus fatalista, tot allò que ha de passar ja està escrit perquè el temps és cíclic, hi ha una eterna repetició del mateix. L’individu, sotmès a l’Ordre, Logos, Fat o Déu , no pot canviar eldestí, en forma part.
Això implica una concepció ètica on la llibertat queda reduïda a la comprensió i acceptació de l’ordre del món. Resignar-se, afrontar dignament allò que ens succeeix. Domini de les emocions.
“El mal no està en les coses sinó en la idea que ens fem de les coses”
Els estoics tenen una concepció cosmopolita i igualitària. Tots estem sotmesos al mateix Ordre Còsmic (logos)1.3 EPICUREISME (materialisme, llibertat i recerca del plaer)
Epicur de Samos (341 – 270 a.C.)
Funda “El Jardí” escola o comunitat dedicada al cultiu de la filosofia i l’amistat
Escrigué més de 300 obres (s’han perdut). Ens queden 3 cartes i les màximes.
La filosofia ha de tenir un sentit pràctic, orientar-nos per viure millor, apaivagar les pors (Tetrafàrmac, remei intel·lectual per combatreles 4 pors bàsiques, a la mort, als déus, al destí, als dolors i les necessitats)
Canònica. La sensació és la base del coneixement (empirisme).
Física d’inspiració atomista – materialista (seguidor de les doctrines de Demòcrit). Mecanicisme, absència de destí i de Déus, llibertat humana per guiar la vida segons les nostres decisions.
Ètica. Hedonisme matisat.
Bé = Felicitat. Felicitat =Plaer. Plaer = Absència de dolors.
L’objectiu és l’Ataràxia (impertorbabilitat de l’esperit) i l’autarquia (llibertat per viure adequadament). Cercar el plaer vol dir fer el càlcul racional de quines coses em convenen i quines cal evitar.
Austeritat, amistat, reflexió, llibertat són béns segurs
Luxe,sexualitat, política, èxit donen maldecaps.

1.4 ESCEPTICISME (el dubte constant, no jutjar)
De“skeptomai” verb que traduïm per analitzar, mirar detingudament
Pirró d’Èlide, el fundador (360 – 275 a.C.)
Timó, el deixeble (320 – 235 a.C.)
Neguen la possibilitat d’obtenir coneixements fiables. La percepció i els judicis morals són d’arrel subjectiva, no podem saber què és cert i què no ho és.
El dubte com a eix vertebrador de la vida humana (tropos), comporta una actitud de retir,l’anomenada Epokhé (suspensió de judici). Viure sense jutjar, renunciar al saber.
2.- UNITAT 5 LA FILOSOFIA MEDIEVAL
Conceptes fonamentals:
Cristianisme: aparició i expansió d’una concepció religiosa, antropològica metafísica i ètica al voltant de la figura de Jesús, Crist (Kristos, ungit)
Monoteisme
Primacia de la voluntat (redimir el pecat ajudats per la Gràcia (perquè la voluntat humana és...