Filosofia Medieval

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1529 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 26 de diciembre de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
LA FILOSOFIA MEDIEVAL





Context: Caiguda de Roma -476 dC- fins al Renaixement

El cristianisme es presenta com una novetat dins la cultura grecoromana, com una doctrina de salvació que defensa entre altres idees:
- l’existència d’un Déu, creador del món a partir del no-res. Déu es convertirà en el centre de la vida intel·lectual, i per això, es interpreta tota la realitat en clauteològica,
- una concepció lineal del temps. La història és la història de la salvació i ha tingut un principi i tindrà un final en el temps,
- el deure d’estimar-se els uns als altres (i també perdonar) sense excepció, perquè tots som iguals (esclaus i homes lliures, tots són considerats fills de _Déu_ ).
Aquest contacte entre el cristianisme i la filosofia provoca un problemad’adaptació de la filosofia grega als dogmes cristians, i es planteja un problema nou: la relació entre religió i filosofia .
La Patrística o Pares escolàstics (2) entre ells, St. Agustí d’Hipona, defensen la unitat de la fe davant les heretgies i creuen que la raó pot ajudar a entendre els dogmes, però la única veritat és necessària (comunicada per Déu) i s’accepta per fe. Així, St. Agustí creuque la filosofia és la serventa de la teologia, com la raó ho és de la _fe . Per tant, la relació entre fe-raó és de col·laboració en la comprensió de la veritat cristiana, perquè la raó ajuda _fe aclarint els continguts d’aquesta i la fe orienta, il·lumina i guia la raó. Es diu que St. Agustí cristianitza _amb la filosofia de Plató, perquè fa compatible el seu pensament dualista amb elcristianisme, tant pel que respecta a la visió de l’home (constituït per ànima i cos), com per a la visió del món terrenal o _físic/material que tendeix al pecat, i per tant és menyspreat, i la defensa del món supraterrenal o del pensament de Déu. Les coses del món només seran importants perquè encarnen i exemplifiquen el model existent en la ment divina, perquè la creació és expressió del pensamentde Déu, de les seves idees exemplars o models.
Segueix la tradició agustiniana St. Anselm –s. XI- qui defensa que fe i raó són complementàries i situa la fe com a punt de partida del coneixement intel.lectual. El seu pensament serà important perquè formula l’argument ontològic: demostració “a priori” de l’existència de Déu perquè parteix de l’anàlisi de la idea de Déu. Si Déu es defineix coml’ésser més gran que el qual no es pot pensar res, si és l’ésser més gran que existeix, haurà d’existir no solament com a idea del nostre pensament, sinó també a la realitat, ja que si no existís a la ment, ja no seria l’ésser més gran; per tant, si tenim la idea de Déu en el pensament hem d’acceptar que Déu sí existeix a la realitat.
Durant l’Escolàstica –tendència que arriba a la seva plenitud al s.XIII i que pren el nom de les escoles que eren els centres d’estudi i d’investigació del moment- es produeix un canvi de pensament que valora el coneixement científic de la realitat, l’experimentació i l’explicació sensible com a font de coneixement i permet encaixar amb el pensament d’ _Aristòtil, que és reintroduït a Europa gràcies al filòsof àrab Averrois . Raó i fe se separen i passen a serconsiderades disciplines autònomes. Aquest filòsof proposa la doctrina de la doble veritat, segons la qual fe i raó són de naturalesa diferent, la primera teleològica , la segona filosòfica, una serà la veritat del creient i l’altre la del filòsof.
Segueix, St. Tomàs d’Aquino –s. XIII- qui cristianitza Aristòtil, recuperant la funció positiva dels _sentits i l’intel·lecte com a font deconeixement del món material. Uneix cristianisme i aristotelisme, religió i filosofia, però també distingeix entre raó i fe, perquè són dues fonts diferents i independents, cadascuna amb veritats exclusives, però també comunes, perquè s’ajuden per assolir la veritat, com és el cas de les proves de l’existència de Déu. Aquest argument es tracta d’una demostraciò “a posteriori” que té com a punt de...
tracking img