brujas

HISTÒRIA DE L’HORROR

La cacera
de bruixes
AGUSTÍ ALCOBERRO

Entre 1450 i 1750 es va produir a Europa el
fenomen conegut com la cacera de bruixes.
De fet, la persecució es va concentrar especialment en els anys 1450-1500 i 1580-1650.
Els càlculs més ponderats parlen d’unes
60.000 execucions, mentre que altres s’enfilen fins arribar a alguns centenars de milers. Mai no sabrem, però, laxifra total dels
encausats i executats, ja que la majoria de
processos van ser protagonitzats per tribunals locals.

L

ES VÍCTIMES EN VAN SER molt majoritàriament dones grans, pobres i analfabetes que vivien soles.
Van ser acusades de participar en una secta universal presidida pel dimoni; i d’utilitzar els seus poders
malèfics per provocar la destrucció de collites –mitjançant aiguats,calamarsades i boires– i per emmalaltir o matar persones i animals.
A Catalunya es van donar plenament les dues fases
repressives ja esmentades. El Llibre d’Ordinacions de la
Vall d’Àneu, compilat el 1424, és el text jurídic català
més antic que fa referència al delicte de la bruixeria.
Uns anys després, el poeta Jaume Roig afirmava: «Moltes n’han mortes / en foc cremades, / sentenciades / abbons processos / per tals excessos / en Catalunya».
Més coneguda és la gran cacera de bruixes que es
produí al Principat en els anys 1616-1622. L’historiador Joan Reglà avançà la xifra de quatre-centes execucions, que sembla confirmada mitjançant la documentació local de què disposem. La repressió va afectar
especialment la Catalunya Vella, amb algunes puntes
particularment dramàtiques: més detrenta bruixes van
ser penjades a la comarca d’Osona –catorze només a Vi-

18

ESCOLA CATALANA núm. 424 NOVEMBRE 2005

ladrau, un poble que aleshores tenia prop de vuitanta
cases–; més de vint al Vallès; catorze als Comtats de
Rosselló i Cerdanya,…
Però més enllà de les dades numèriques, ja en elles
mateixes escruixidores, la cacera de bruixes sobta, a
Catalunya i arreu d’Europa, perles seves característiques específiques. Com veurem, en aquesta onada de
fanatisme repressor res no és el que sembla. Convé,
doncs, que trenquem alguns tòpics.
UNA REPRESSIÓ DE CARÀCTER
MODERN, CIVIL I POPULAR
La bruixeria no va ser perseguida com a tal fins a
la fi de l’edat mitjana. De fet, el seu esclat ve a coincidir amb els anys de l’Humanisme i el Renaixement, i
el seu màxim apogeues produeix en plena Revolució
Científica. Els països que inicien la cacera són també
les puntes de llança del desenvolupament del capitalisme: França; el nord d’Itàlia; els Països Baixos, Alsàcia, Lorena i el Franc Comtat, a l’Imperi Germànic; i
Anglaterra i Escòcia, a les Illes Britàniques. Les regions més pobres o més perifèriques, com els països escandinaus, Polònia o les colòniesamericanes, no inicien la repressió fins a la segona meitat del segle XVII,
quan el fenomen ja havia estat superat a l’Europa occidental. A l’Europa mediterrània, la repressió es concentra únicament a les àrees septentrionals, i sorgeix
per l’influx francès o germànic; a la Monarquia hispànica tan sols es van produir processos significatius al
País Basc i Catalunya. Pel que fa al Principat, les àreesrurals on es concentrà la persecució són també les que
havien conegut d’una manera més nítida el procés de
transformacions econòmiques iniciat vers 1550, caracteritzat per la creació de xarxes urbanes, la producció especialitzada i la divisió regional del treball i la
progressiva diferenciació social –fenòmens que preludiaven el triomf del capitalisme.
D’altra banda, els tribunals que vancondemnar les
bruixes, tant a les àrees catòliques com a les reformades, van ser gairebé exclusivament civils, sobretot en
el període funest de 1580-1650. Arreu, l’actitud de les
autoritats eclesiàstiques va ser més aviat o totalment
contrària a aquesta persecució. En el cas de Catalunya
sobresurten personalitats com el jesuïta Pere Gil, consultor de la Inquisició de Barcelona, rector del...