Busquets Anna Utopies

UTOPÍA
Textos Utòpics de Moro i
Campanella

Anna Busquets Mateu
Primer A
Història del Disseny

1.

Relacionar un d’aquets fragments, per similitud o

contraposició amb les propostes dels plantejaments utòpics de Moro
i de Campanella, fent al mateix temps un bon resum de les idees
que plantegen els autors d’aquests textos.

Els pensaments utòpics de Moro:
Amaurota és l'illa utòpica que proposaTomàs Moro. En aquesta illa els diners no tenen
cap valor i l’avarícia no existeix. Els habitants és consideren més agricultors que
propietaris. És l’agricultura un dels oficis més importants així com el tractament de la llana,
la manipulació del lli i les feines de ferreteria i fusteria. El principal objectiu en aquestes
feines és que els habitants les facin molt ben fetes i que no tinguinvagància. Per
concloure, en Utopia tots treballen en activitats útils per poder cobrir les necessitats de
tots els  habitants, és per aquest motiu que faràs bé la feina per un altre perquè aquest
altre la farà bé per tu. És aquí on els ciutadans tindran garantits la seva llibertat interior i
gaudiran de la vertadera felicitat.
La llibertat també és molt important en Amaurota, en cap moment un ciutadàactuarà en
contra la seva voluntat. La vida estarà basada en la igualtat com en un monestir, serà
aquesta igualtat que farà que hi hagi suficient per tots ( “la república no és més que una
família gran”).
Tornant un altre cop al tema dels diners, en aquesta illa ni l’or ni la plata tenen valor, inclús
podríem afirmar que el ferro és més valuós. Direm que el que ens ha donat la naturalesa,
aigua, terrai aire serà considerat el més valuós. Tots els individus anaven vestits iguals
amb robes còmodes i pràctiques, ja que en elles no es representava el luxe. Seria un pler
fals portar una toga més luxosa.
El tema preferit de Moro era el del paper de la filosofia en la societat. Quan ens parla
d’Amaurota, també resumeix pensaments dels mestres clàssics com Aristòteles, Epicur,
Zeneca i Cicerón. Moroens parla de la felicitat, la virtut i el plaer. Argumenta que la
felicitat és el màxim plaer, ara bé, la virtut condueix a la felicitat. Per altra banda el plaer

és l’objecte de la virtut i no hi ha virtut sense plaer (defineix la virtut com viure segons la
naturalesa). Tot i així la felicitat no està en tota classe de plaer, ja que només es troba en
els plaers bons i honestos. Podem classificarels plaers en dos tipus: els del cos i els de
l’esperit. Els del cos podrien ser externs com el menjar o el beure i internes com ara
defecar i donar a llum (expulsem coses del nostre cos). En canvi els de l’esperit serien
l’enteniment el que de veritat es considera un plaer complet. En general a tots els plaers
és trobaríem amb la salut que ve a ser el fonamental.
Arribem a la conclusió que lesacciones estan abocades al plaer i que aquest, és el fi de la
felicitat. En el cas de la virtut arribem a resumir que la naturalesa és bona, per tant l’hem
de seguir i aquest fet serà una virtut. A l'illa d’Amaurota la riquesa no anava lligada al
plaer. Un dels objectius dels utopians era evitar el dolor, ja que és propi de savi prevenir el
mal, més que emplear un remei per curar-lo. També deienque un plaer no ha d'originar
mai un dolor.
Els ciutadans utilitzaven la llengua grega i tenien molta facilitat per la literatura grega i
molta afinitat amb ells (procedents dels grecs). Fàcilment descobrim aquí que els autors
clàssics alimentaven el pensament de Moro.
Moro defensa la eutanàsia enfront sentir comú del pensament cristià de l’època. Creu en
el respecte a la persona i la llibertat,responsabilitat moral i desició. Un altre tema seria el
del divorci, aquest es produeix quan hi ha adulteri, per costums insuportables o per
incompatibilitat dels individus. Creu en la pena de mort i afirma que és vergonyós insultar
a les persones que pateixen algun tipus de retard.
En Utopia hi ha molt poques lleis perquè es considera que no són necessàries,
principalment per una raó: són molt...