Butlleti feminista

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 22 (5294 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 30 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
P.02

editorial

En aquesta situació de crisi que condiciona totalment les relacions socials en general i les de gènere en particular, cau la màscara dels governs progressistes (els conservadors fan el mateix sense dissimular) i les retallades del pressupost social marquen el rumb de les nostres vides. Som més pobres que fa un any. No ens detindrem a analitzar la pujada de la llum, deltransport o de l’IVA, la privatització de la sanitat, de les Caixes d’Estalvis, els desnonaments quan no podem pagar la hipoteca o els cinc milions de persones aturades. Són espases de Dàmocles sobradament conegudes als barris populars. Sabem qui paga la crisi. Nosaltres, les treballadores, els nostres companys i les nostres filles i fills. Denunciem ara les conseqüències específiques de talsagressions per a les dones, com a conseqüència de l’estructura patriarcal de la societat. I denunciem també la impostura del govern en el terreny del feminisme, la seva bandera progressista durant diversos anys, perquè les primeres mesures preses per pal·liar el dèficit són

antifeministes (a més de ser antisocialistes). Congelar la llei de dependència i retirar el xec-bebé és un atac als drets de lesdones, perquè nosaltres assumim les tasques de cures de les persones depenents. Així és el patriarcat. Quan congelen les pensions, són les vídues les que es col·loquen en la primera línia a la vora del precipici (amb el seu 45 per cent de la pensió en lloc de la totalitat que sí mantenen els vidus). Coses del capitalisme. Coses del patriarcat. Som les més pobres perquè guanyem més d’un trenta percent per sota dels nostres companys. I la reforma laboral augmentarà l’eventualitat i la precarietat, reduirà els salaris, abaratirà els acomiadaments, augmentarà l’edat de jubilació i afeblirà la negociació col·lectiva, mesures totes elles més agravants per a les dones perquè tenim els contractes més precaris, poca organització sindical, la major temporalitat i la majoria dels contractes a tempsparcial. Així és com ens obliguen a conciliar la vida laboral i familiar.

P.03

La violència patriarcal és immune a les lleis del govern i els seus Jutjats especials, que a més de no servir a l’objectiu perseguit, perjudiquen la imatge de la dona. Ara ens acusen a més de mentides i denúncies falses. I no és baladí mirar amb terror a l’individu que dorm al teu costat, morir d’una pallissa,sofrir humiliacions diàriament, i haver-te d’ocultar, avergonyida, com si no mereixessis el respecte i la culpa fos de la víctima. Així ho viuen les dones, al dictat de la ideologia patriarcal. I això no es pot tolerar. Nosaltres, les treballadores, sabem que la crisi ens castiga per partida doble, per ser treballadores i per ser dones en un sistema capitalista i patriarcal. I sabem també que lasolució no pot venir dels governs, que estan aquí precisament per defensar els interessos de la banca i el capital. La solució és organitzar la societat de forma socialista, perquè el benestar col·lectiu sigui la prioritat política. De nosaltres mateixes depèn revertir aquesta situació. Cap injustícia desapareix de la Història sense que la

part oprimida protesti, lluiti, s’organitzi, denunciï,prengui la determinació de negar-se a suportar ni un minut més aquesta situació. Sabem que per arribar al socialisme necessitem lluitar de forma organitzada com a classe treballadora. I perquè aquest socialisme no sigui patriarcal, és imprescindible que les pròpies dones expressin i defensin els seus interessos específics conseqüència del sistema patriarcal. La vaga general és el primer pas en un camíque es fa caminant. Si deixem que sigui el capitalisme el que dirigeixi la societat, avancem vertiginosament cap a la barbàrie, les crisis periòdiques, la pobresa, la misèria i la desigualtat social, el col·lapse ecològic, les guerres imperialistes, la fam i la sequera, dones apallissades, agressions sexuals, doble jornada laboral, no arribar a fi de mes, desocupats i desocupades de llarga...
tracking img