Caca
Páginas: 3 (727 palabras)
Publicado: 31 de marzo de 2013
Potser la raça millora. Fa uns anys, quan les autoritats franquistes començaren a fer els ulls grossos en la qüestió de la “moral”, l'espectacle era horrorós. Hi havia els cossos joves, gràcils. Peròles persones d'una certa edat -dels trenta cap amunt- solien fer pena. Eren els residus de l'obesitat urbana o les conseqüències d'una flacor malaltissa.
La ventripotència dels senyors disminueix,les senyores aguanten amb una relativa elegància el propòsit de dissimular les seues ruïnes físiques, amb l'ajuda de cosmètics, de fàrmacs, etc. Més val així.
Potser pensen “¡Bé està la carn sobreels ossos!” Però el panorama canvia. Una “platja” agradable no solament la constitueixen la mar i l'arena, la qualitat “corporal” dels clients hi és decisiva.
DEL CIRC
¿Inútil? Sí,l'esforç i el risc no tenen justificació. Hi ha un silenci espés. O no: la xaranga ataca un aire alegre. El circ és el circ. I els “artistes” s'hi juguen la vida. És el “número” de cada dia però ellss'hi juguen la vida. La gent ha vingut ha passar-hi l'estona i no ho acaba d'entendre. Ho entén a mitges, en tot cas. Ha pagat l'entrada, i això és tot. Ha vist com hi desfilaven el domador i l'écuyère,el malabarista, etc.
El públic no endevina quina energia els innerva, quina voluntat els regeix. De vegades ho anuncien als cartells: uns homes s'exhibeixen en el perill de morir. L'espectaclehauria de ser patètic. No ho és. Ben mirat, els artistes de circ no són ningú, ni tan sols tenen un nom capaç de ser recordat. Quan acaben el “número” somriuen i estenen els braços en una actitud afable.Els altres aplaudeixen i es retiren. I demà hi tornaran. Van in vénen amb la mort als talons. Fins que arriba el moment que ja no poden resistir-ho.
RÀPIDA TEORIA DEL PORRO
L'espectacle delporro m'apassiona. Per començar, el ritual de confeccionar-lo és una operació meticulosa, comporta calibrar la dosi de l”herba” o el “xocolate” o la “merda”, i barrejar-la amb els brins del tabac...
La ventripotència dels senyors disminueix,les senyores aguanten amb una relativa elegància el propòsit de dissimular les seues ruïnes físiques, amb l'ajuda de cosmètics, de fàrmacs, etc. Més val així.
Potser pensen “¡Bé està la carn sobreels ossos!” Però el panorama canvia. Una “platja” agradable no solament la constitueixen la mar i l'arena, la qualitat “corporal” dels clients hi és decisiva.
DEL CIRC
¿Inútil? Sí,l'esforç i el risc no tenen justificació. Hi ha un silenci espés. O no: la xaranga ataca un aire alegre. El circ és el circ. I els “artistes” s'hi juguen la vida. És el “número” de cada dia però ellss'hi juguen la vida. La gent ha vingut ha passar-hi l'estona i no ho acaba d'entendre. Ho entén a mitges, en tot cas. Ha pagat l'entrada, i això és tot. Ha vist com hi desfilaven el domador i l'écuyère,el malabarista, etc.
El públic no endevina quina energia els innerva, quina voluntat els regeix. De vegades ho anuncien als cartells: uns homes s'exhibeixen en el perill de morir. L'espectaclehauria de ser patètic. No ho és. Ben mirat, els artistes de circ no són ningú, ni tan sols tenen un nom capaç de ser recordat. Quan acaben el “número” somriuen i estenen els braços en una actitud afable.Els altres aplaudeixen i es retiren. I demà hi tornaran. Van in vénen amb la mort als talons. Fins que arriba el moment que ja no poden resistir-ho.
RÀPIDA TEORIA DEL PORRO
L'espectacle delporro m'apassiona. Per començar, el ritual de confeccionar-lo és una operació meticulosa, comporta calibrar la dosi de l”herba” o el “xocolate” o la “merda”, i barrejar-la amb els brins del tabac...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.