cafe de la marina
Páginas: 8 (1787 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2014
EL CAFÈ DE LA MARINA
Acte 1
1) Situa l’acció en un cafè en l’alt empordà. L’autor vol reflectir el món mariner d’aquella zona, que coneixia molt bé i que ja havia tractat.
2) Una actitud comprensiva amb els seus deutes i debilitats.
3) Sí que n’hi ha. Per exemple, a l’inici de l’escena I quan juguen a cartes («La sota», «I jo el cavall», «I jo la groga...», «a tots, a tots ...quintronc!»).
4) Es diu quan ja hi ha un perdedor en el joc del canari, un joc de cartes semblant al burro. pela els teus congres»
5) «és un corball dels de vuit terces» (p. 49), un peix que té unes fortes espines i amb el qual cal anar amb compte, en aquest cas, referit a rafel; «tres guiules per obrir la gana» (p. 51), uns peixos més coneguts amb el nom de donzelles i que aquí fan referència ales noies. Més exemples: quan Libori diu a rosa que deixi els ho mes (p. 51), Baldiri respon «que són vius i piquen», en referència a peixos com l’escórpora, que pica, etc.
6) No valoren gaire les possibilitats de sortirse’n amb la seva feina. Les dones intenten que els seus marits no s’acostin al café perquè els seus ingresos desminueixen.
7) Són una parella que no es porten bé pero queen el fons d’estimen. Tenen un punt humorístic. Rufina és qui porta el timó de casa i, per tant, qui té un
caràcter més fort; rufí és el típic calçasses.
8) El coratge i la felicitat amb què assumeix la seva desgràcia
9) La vida de les ha canviat molt, i el que era dolent o mal vist en aquella època, actualment ja no ho és.
10) En l’escena VII, rufina fa referència al secret de lanoia, que és el tema principal de l’obra. en l’escena Ix, rafel li diu a caterina que ell no és «com altres», referintse a l’home que la va seduir i la va abandonar. La seva reacció s’explica per un comentari innocent de caterina que ell malinterpreta.
11) L’escena xVI, en què hi ha una conversa entre caterina i la mare de claudi, que sabem directament la veritat.
12) Claudi se’ns presenta comun pescador, un home que perd el respecte quan beu massa. Es pot deduir que és un personatge amargat que se sent atret per caterina, però que li costa d’acceptar el que ella ha passat.
13) La mare intenta ajudar el seu fill i no vol que es posi en evidència davant de tothom, el fill mostra cap a ella el mateix menyspreu que té vers les altres dones.
14) Luard és un personatge sensible i unamica somiador.
Acte 2
1) El casament serveix a l’autor per reunir tots els personatges de l’obra i presentar Monsieur Bernat, que està desti nat a ser un dels personatges clau en el desenvolupament de l’obra. també li és útil per mostrar un quadre acolo rit i costumista (en la línia del que li agradava fer) més enllà de la trama. en el teatre català del final del segle xix hi ha dos casossemblants de casament en escena: Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897), totes dues obres d’Àn gel Guimerà. en la primera, les noces entre la protagonista i Marçal porten al desenllaç tràgic. en la segona, Ma nelic es víctima d’un engany i es casa amb Marta, la qual, al seu torn, ignora la innocència del pastor en el frau tra mat per Sebastià, el seu amant. Probablement, Sagarra tenia presentsaquests dos exemples a l’hora de plantejar el casament de rosa i rafel.
2) Bernat alterna el registre rossellonès amb gal·licismes de manera habitual, tal com evidencia el fragment següent: «Sum pas begut enllà de quatre veires; / el marxant ha de fer gallarda mina; / mai me sum enivrat...». La forma ver bal sum per som i el fet d’emprarla com a auxiliar és una característica de la varietatrossellonesa. Veire o enivrat són clars gal·licismes per verre i enivrer.
3) tenen una opinió negativa de Monsieur Bernat i dels francesos en general. Els pescadors s’adonen que Bernat vol casarse amb Caterina.
4) de Libori. Perquè libori vol que bernat es casi amb caternia ja que aixi ella tindra una bona vida i no s’haura de preocupar per els diners.
5) L’opinió sobre els francesos...
Acte 1
1) Situa l’acció en un cafè en l’alt empordà. L’autor vol reflectir el món mariner d’aquella zona, que coneixia molt bé i que ja havia tractat.
2) Una actitud comprensiva amb els seus deutes i debilitats.
3) Sí que n’hi ha. Per exemple, a l’inici de l’escena I quan juguen a cartes («La sota», «I jo el cavall», «I jo la groga...», «a tots, a tots ...quintronc!»).
4) Es diu quan ja hi ha un perdedor en el joc del canari, un joc de cartes semblant al burro. pela els teus congres»
5) «és un corball dels de vuit terces» (p. 49), un peix que té unes fortes espines i amb el qual cal anar amb compte, en aquest cas, referit a rafel; «tres guiules per obrir la gana» (p. 51), uns peixos més coneguts amb el nom de donzelles i que aquí fan referència ales noies. Més exemples: quan Libori diu a rosa que deixi els ho mes (p. 51), Baldiri respon «que són vius i piquen», en referència a peixos com l’escórpora, que pica, etc.
6) No valoren gaire les possibilitats de sortirse’n amb la seva feina. Les dones intenten que els seus marits no s’acostin al café perquè els seus ingresos desminueixen.
7) Són una parella que no es porten bé pero queen el fons d’estimen. Tenen un punt humorístic. Rufina és qui porta el timó de casa i, per tant, qui té un
caràcter més fort; rufí és el típic calçasses.
8) El coratge i la felicitat amb què assumeix la seva desgràcia
9) La vida de les ha canviat molt, i el que era dolent o mal vist en aquella època, actualment ja no ho és.
10) En l’escena VII, rufina fa referència al secret de lanoia, que és el tema principal de l’obra. en l’escena Ix, rafel li diu a caterina que ell no és «com altres», referintse a l’home que la va seduir i la va abandonar. La seva reacció s’explica per un comentari innocent de caterina que ell malinterpreta.
11) L’escena xVI, en què hi ha una conversa entre caterina i la mare de claudi, que sabem directament la veritat.
12) Claudi se’ns presenta comun pescador, un home que perd el respecte quan beu massa. Es pot deduir que és un personatge amargat que se sent atret per caterina, però que li costa d’acceptar el que ella ha passat.
13) La mare intenta ajudar el seu fill i no vol que es posi en evidència davant de tothom, el fill mostra cap a ella el mateix menyspreu que té vers les altres dones.
14) Luard és un personatge sensible i unamica somiador.
Acte 2
1) El casament serveix a l’autor per reunir tots els personatges de l’obra i presentar Monsieur Bernat, que està desti nat a ser un dels personatges clau en el desenvolupament de l’obra. també li és útil per mostrar un quadre acolo rit i costumista (en la línia del que li agradava fer) més enllà de la trama. en el teatre català del final del segle xix hi ha dos casossemblants de casament en escena: Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897), totes dues obres d’Àn gel Guimerà. en la primera, les noces entre la protagonista i Marçal porten al desenllaç tràgic. en la segona, Ma nelic es víctima d’un engany i es casa amb Marta, la qual, al seu torn, ignora la innocència del pastor en el frau tra mat per Sebastià, el seu amant. Probablement, Sagarra tenia presentsaquests dos exemples a l’hora de plantejar el casament de rosa i rafel.
2) Bernat alterna el registre rossellonès amb gal·licismes de manera habitual, tal com evidencia el fragment següent: «Sum pas begut enllà de quatre veires; / el marxant ha de fer gallarda mina; / mai me sum enivrat...». La forma ver bal sum per som i el fet d’emprarla com a auxiliar és una característica de la varietatrossellonesa. Veire o enivrat són clars gal·licismes per verre i enivrer.
3) tenen una opinió negativa de Monsieur Bernat i dels francesos en general. Els pescadors s’adonen que Bernat vol casarse amb Caterina.
4) de Libori. Perquè libori vol que bernat es casi amb caternia ja que aixi ella tindra una bona vida i no s’haura de preocupar per els diners.
5) L’opinió sobre els francesos...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.