Caida líbre joseph stiglitz

Sandra Sastre 310452

"CAÍDA LIBRE"
Joseph Stiglitz
J.I. Stiglitz, Nobel d'Economia en 2001, a través d'aquest llibre intenta diagnosticar les causes de la crisi que hem viscut, quines mesures es van prendre durant la mateixa i què es podria dur a terme per sortir d'ella. Segons Stiglitz l'única sorpresa respecte la crisi econòmica de 2008 va ser que resultés una sorpresa per tanta gent. Elque era diferent aquesta vegada respecte a les nombroses que l'han precedit durant l'últim quart de segle, és que la aquesta vegada havia estat originada a EE.UU., a causa de la bombolla immobiliària. Quan aquesta es va trencar, i els preus de les cases van caure, cada vegada més propietaris es trobaven "submergits". Devien més per les seves hipoteques del que les seves cases es valoraven.L'explosió de la bombolla primer va afectar a les pitjors hipoteques, però ven d'hora va començar a afectar a tota la propietat immobiliària residencial. Quan la bombolla va explotar, els efectes es van veure amplificats perquè els bancs havien creat productes complexos que s'aguantaven sobre les hipoteques. Aquesta complexitat, combinada amb la rapidesa amb que la situació es deteriorava, significava queels bancs no sabien si el que devien als seus depositants i obligacionistes excedia del valor dels seus actius, per tant, no podien conèixer la situació dels altres bancs, i la confiança i la seguretat en que es basa el sistema bancari, es van evaporar. Els bancs es negaven a deixar-se diners els uns als altres, o bé exigien interessos molt alts. Stiglitz diu que saber què o qui en té laresponsabilitat és essencial si volem reduir la probabilitat de que torni a passar i so volem corregir els aspectes òbviament disfuncionals dels mercats financers actuals. Podem fer una llarga llista de responsables començant per les empreses hipotecaries, bancs, empreses de qualificació, fons de pensions... Resumint, els mercats financers. Tot i així, molt banquers culpen al govern perquè no els vanparar, fent-los creure que podrien sortir impunes dels seus actes.

Sandra Sastre 310452

Els mercats per si sols fallen, i amb freqüència. Aquests errors tenen moltes causes, però n'hi ha dos que són les més rellevants: els "agents" (prendre decisions en nom d'altre) i la creixent importància de les externalitats. Quan hi ha aquests problemes habitualment els mercats no aconsegueixen produirresultats eficients. Les qüestions d'agència i d'externalitats significa que existeix un paper pel govern. Si fa bé la seva feina, hi haurà menys accidents, i quan es produeixin els accidents seran menys costosos. Però desprès de tots els problemes explicats, la crisi es va tronar global, fet que no era d'estranyar ja que casi una quarta part de les hipoteques nord-americanes havien anat a parar al'estranger. Al principi molta gent a Europa parlava de desvinculació, de que aquí serien capaços de mantenir el creixement de l'economia encara que Estats Units entrés en recessió: estaven segurs de que la creixent economia d'Àsia els salvaria. Però aquesta seguia sent massa petita i el seu creixement depèn fortament de les exportacions a EE.UU. El món està massa interrelacionat, una crisieconòmica a Estats Units no podia sinó conduir a un estancament global. A mesura que la crisi empitjorava als EE.UU i a Europa, altres països de tot el món patien el col·lapse de la demanda global. Els països en vies de desenvolupament ho van patir especialment ja que les remeses van disminuir i el capital que havia fluctuat cap a aquests països es va reduir enormement. Mentre que la crisi a EE.UU vacomençar al sector financer i posteriorment es va anar estenent per tota l'economia, en molts països en vies de desenvolupament els problemes de l'economia "real" eren tan grans que van acabar afectant al sistema financer.

L'autor, analitza tots els fets descrits anteriorment, des de la seva pròpia visió i qualifica de “inadequades, immorals i irresponsables” diferents actuacions del govern...