Cançó a mahalta

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra dexiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar- la nostra pàtriaantiga.

Màrius Torres va néixer a Lleida (1910) i va morir a Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, (1942). Als 25 anys contreu la tuberculosi i ha de passar la resta de la vida en un sanatori. Escriudurant el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i hi ha subjacent en els seus poemes una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia del poeta i el patiment col·lectiu de la pàtriavençuda.
Aquest poema va dedicat a Mahalta. L’autor vol expressar el seu amor impossible tot i estimant-se, la seva relació no pot anar a enlloc. Per diferents raons, van en direccions paral·leles.El poema s’estructura en quatre estrofes de dos versos cada vers esta compost per 12 síl·labes. El poema és amb rima d’art major consonant, la rima coincideix a cada estrofa (A-A/ B-B/ C-C/ D-D).Aquest poema és un bon exemple de perfecta simbiosi entre el contingut poètics, expressa uns nous temes amb unes formes noves.
Utilitza un to líric, el poema comença a la primera estrofa amb unacomparació entre les animes ( de l’autor i de Mahalta) i dos rius paral·lels, amb aquest primer vers ens dona a entendre que el destí d’ambdós personatges està en direccions oposades les quals mai escreuaran. Al segon vers, concreta que tot i estar vivint en el mateix món, aquest amor sempre serà impossible.
A la segona estrofa, nega la possibilitat d’apropar-se-e l’un a l’altre, fent evident ladificultat que suposaria la seva relació, posant per mig els xiprers i terra de palmes. Els xiprers simbolitzen pau, la mort, amb aquesta metàfora es refereix a la seva malaltia. Així doncs que el seu...