Caracteristicas del alma segun aristoteles
L’ànima o “Psyché” es una forma que tenien Plató i Aristòtil d’anomenar a l’esperit. En el mon grec, hi ha dues formes d’entendre laconcepció d’ànima:
En primer lloc, L’ànima entesa com a principi de vida, es a dir, que es podria definir com quelcom que ens permet accedir al coneixement i a la ciència; també ens acosta mes alsDeus i es el que ens diferencia de la resta d’essers vius d’aquest planeta.
En segon lloc: L’ànima entesa com a forma de vida, es a dir podem dir que l’ànima es troba en cadascun dels essers vius, ies per això, que aquets essers vius son capaços de realitzar les funcions vitals que els diferencien de la resta d’entitats inertes.
Tots els filòsofs grecs han acceptat questes dues dimensions del’ànima humana,tot i que alguns es van decantar mes per una concepció que per l’altre. Plató, per exemple, destaca la primera dimensió, ja que defèn el seu caràcter diví e immortal. Però per un altrabanda, Aristòtil, va optar per triar la segona dimensió enlloc de la primera ( sense oblidar totalment la primera, tal i com es veu en la relació amb l’ànima intel·lectiva) i va proposar lessegüents definicions d’ànima:
-Ànima com a principi de vida
-Ànima com l’acte d’aquells que tenen la vida en potencia
-Ànima com la forma dels cossos organitzats.
Un cop hem entès d’aquesta forma laconcepció d’ànima, Aristòtil, estarà obligat a admetre la existència de l’ànima no només en els homes, sinó que també en els animal i les plantes. Ja que l’ànima es el principi de la vida i ja queexisteixen diferents nivells de vitalitat també existiran diversos tipus d’ànimes o de parts de l’ànima o funcions de l’ànima. Per això, Aristòtil, distingeix tres tipus: La vegetativa, la sensitiva i laintel·lectiva.
En els animals hi trobem l’ànima vegetativa i l’ànima sensitiva; i en els homes trobem la vegetativa, la sensitiva i la intel·lectiva, però en veritat no es tracta de que els...
Regístrate para leer el documento completo.