Carmina burana

CARMINA BURANA (Cantiones profanae). Carl Orff 1
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI 1. O Fortuna O Fortuna, velut Luna statu variabilis, semper crescis aut decrescis; vita detestabilis nunc obdurat et tunc curat ludo mentis aciem, egestatem, potestatem dissolvit ut glaciem. Sors immanis et inanis, rota tu volubilis, status malus, vana salus semper dissolubilis, obumbrata et velata michi quoque niteris;nunc per ludum dorsum nudum fero tui sceleris. Sors salutis et virtutis michi nunc contraria, est affectus et defectus semper in angaria. Hac in hora sine mora corde pulsum tangite; quod per sortem FORTUNA, EMPERADRIU DEL MÓN 1. O, Fortuna O, Fortuna, com la lluna, de condició variable, sempre creixes o decreixes! La detestable vida primer atordeix i després estimula, com a joc, l’agudesa de lament. La pobresa i el poder els dissol com el gel. Sort cruel i inútil, tu ets una roda voluble de condició dolenta; vana salut, sempre dissoluble, coberta d’ombres i velada brilles també per a mi; ara, pel joc de la teua maldat, porte l’esquena nua. La sort de la salut i de la virtut ara m’és contrària; els afectes i les mancances vénen sempre com a cosa imposada1. En aquesta hora, sense demora,impulseu els batecs del cor2, el qual, per atzar, FORTUNA, EMPERATRIZ DEL MUNDO 1. Oh, Fortuna ¡Oh, Fortuna, como la luna, de condición variable, siempre creces o decreces! La detestable vida primero embota y después estimula, como juego, la agudeza de la mente. La pobreza y el poder los disuelve como al hielo. Suerte cruel e inútil, tú eres una rueda voluble de mala condición; vana salud, siempredisoluble, cubierta de sombras y velada brillas también para mí; ahora, por el juego de tu maldad, llevo la espalda desnuda. La suerte de la salud y de la virtud ahora me es contraria; los afectos y las carencias vienen siempre como cosa impuesta1. En esta hora, sin demora, impulsad los latidos del corazón2, el cual, por azar,

1

sternit fortem, mecum omnes plangite! 2. Fortune plango vulneraFortune plango vulnera stillantibus ocellis, quod sua michi munera subtrahit rebellis. Verum est, quod legitur fronte capillata, sed plerumque sequitur Occasio calvata. In Fortune solio sederam elatus, prosperitatis vario flore coronatus. Quicquid enim florui felix et beatus, nunc a summo corrui gloria privatus. Fortune rota volvitur: descendo minoratus; alter in altum tollitur; nimis exaltatus rexsedet in vertice caveat ruinam! nam sub axe legimus Hecubam reginam. PRIMO VERE 3. Veris leta facies Veris leta facies mundo propinatur, hiemalis acies victa iam fugatur, in vestitu vario Phebus principatur, nemorum dulcisono

fa caure el fort; ploreu tots amb mi! 2. Plore per les ferides de la fortuna Plore per les ferides de la fortuna amb ulls llagrimosos, perquè la rebel m’arrabassa elsseus favors. És veritat que està escrit que té alguns pèls al front; però generalment segueix després que “l’ocasió la pinten calba”1. Al tron de la fortuna m’havia assegut jo, elevat, coronat amb les variades flors de la prosperitat. I en veritat, tant com vaig florir feliç i content, després, des del més alt, vaig caure, privat de la glòria. La roda de la fortuna gira; jo descendesc humiliat; unaltre és portat cap amunt. Exalçat en excés, el rei seu al cim; però que estiga en guàrdia contra la ruïna, perquè sota l’eix llegim que la reina és Hècuba2. A LA PRIMAVERA 3. L’alegre rostre de la primavera L’alegre rostre de la primavera al món s’ofereix; la cruesa hivernal, vençuda, ja fuig. Amb vestits varis Flora1 reina, la qual, amb el cant de dolç so dels boscs,

hace caer al fuerte;¡llorad todos conmigo! 2. Lloro por las heridas de la fortuna Lloro por las heridas de la fortuna con ojos lacrimosos, porque la rebelde me arrebata sus favores. Es verdad que está escrito que tiene algunos pelos en la frente; pero generalmente sigue después que “la ocasión la pintan calva”1. En el trono de la fortuna me había sentado yo, elevado, coronado con las variadas flores de la prosperidad. Y...