Cas d'anna o. sigmund freud
Cas inicial d’Anna O.
La senyoreta Anna O. de 21 anys quan va contraure la malaltia (1880) era sana sense mostrar anteriorment nerviosisme. Tenia una intel·ligència excel·lent , una intuïció penetrant, grans dots poètics i fantasia, controlades per un raonament crític.
Tenia una voluntat forta i erapersistent. Era bondadosa i caritativa i mostrava una tendència a la desmesura en els seus comportaments.
La seva vida era monòtona i li agradava de manera sistemàtica somiar desperta, el que ella deia “ teatre privat”, però ningú no se n’adonava d’aquesta activitat.
El juliol del 1880 el pare d’anna O, va tenir una greu malaltia a causa de la qual va morir l’abril del 1881. Durant els primersmesos de la malaltia l’Anna es va dedicar a tenir cura del seu pare. Però aviat va començar a patir una sèrie de símptomes com anèmia, fàstic als aliments, una tos molt intensa. A començaments de desembre va tenir problemes a la vista i va haver d’estar-se al llit fins al mes d’abril de l’any següent. De seguida va tenir més símptomes: mals de cap, li semblava que les parets s’inclinaven, no podiagirar el coll, anestèsia al braç i a la mà dreta i més endavant a la cama esquerra i al braç esquerre. Quan vaig començar a tractar la malaltia em vaig convèncer de trobar-me davant d’una greu alteració psíquica. Hi havia dos estats de consciència separats i que s’anaven alternat al llarg de la malaltia. En un d’aquests , coneixia el seu entorn, estava trista i angoixada però relativament normal.En l’altre al·lucinava, es portava malament, insultava a tothom, llençava els coixins, arrencava botons de la roba del llit, etc. Més endavant alternava moments de gran angoixa i al·lucinacions amb moments de clarividència. Posteriorment va tenir problemes amb el llenguatge. Va passar-se fins dues setmanes sense dir res. Després, tot i que habitualment parlava alemany, només parlava en anglès iquan estava més tranquil·la en francès i italià.
El 5 d’abril va morir el seu pare. Era el trauma psíquic més greu que podia afectar-la. Va continuar tenint problemes amb el moviment del braç dret i la cama dreta, amb la vista, amb el reconeixement de gent propera. Només a mi em coneixia quan entrava, i sempre estava desperta i desvetllada quan parlava amb ella, excepte quan , de cop i volta,tenia absències al·lucinatòries. Continuava parlant en anglès i no entenia l’alemany.
El seu estat continuava empitjorant. Els capvespres vivia en uns estats de somnolència que eren poblats de figures terrorífiques. Es negava a menjar .
Va demostrar impulsos suïcides i era perillós que visqués en un tercer pis.
Contra la seva voluntat, se la va traslladar a una casa al mig del camp pel juny del1881. Allà també va intentar suïcidar-se i va passar dies sense menjar.
Jo no podia anar cada dia a la nova casa, i el cas evolucionava de la manera següent: quan jo la visitava, al capvespre i enmig del seu estat de somnolència , li treia els fantasmes que havia anat acumulant des de la meva última visita. Aleshores ella es quedava tranqui-la i l’endemà era amable, dòcil i treballadora. Peròaquest estat durava només tres dies. Costava de fer-la tornar a parlar, procediment pel qual ella s’havia inventat el nom seriós i encertat de talking cure ( cura de conversa) i l’humorístic de chimney-sweeping ( neteja de xemeneia). Les nits que no aconseguia calmar-la per mitjà de la conversa, calia fer ús del cloral ( compost químic que es fa servir com a hipnòtic). Continuava l’alternança en elsdos estats de consciència. El seu estat general va millorar a grans trets, però continuava el ritme del seu estat psíquic: l’endemà d’una talking cure estava amable i alegre, el segon dia irritable i desagradable i el tercer dia antipàtica .
A la tardor , la pacient va tornar a la ciutat, però es va posar a viure en una casa diferent d’on havia emmalaltit, i el seu estat físic i mental era...
Regístrate para leer el documento completo.