Casa del poeta trágico de pompeya

Casa del poeta tràgic de Pompeia

Documentació general
Títol: Casa del poeta tràgic de Pompeia Autor: Desconegut Cronologia: Segle I a C. Estil: Romà pompeià. Tipologia: Civil (domus), mosaic (opus tessellatum) i pintura al fresc d’estil il·lusionista o quart estil pompeià. Materials: Pedra Tècnica (elements decoratius): Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic) Localització: Pompeia(Nàpols, Itàlia)

Context històric
Pompeia la fundaren els oscs, poble preromà de Campània, al segle VII a C. També hi ha vestigis de presència grega i etrusca. Enclavament important per el comerç entre fenicis i grecs, ja que està a la badia de Nàpols. El 91 a C. la conqueriren els romans, convertint-la en: Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum. Posteriorment es convertí en lloc d’estiueig de lesclasses altes romanes. L’any 79 d C., durant el regnat de Titus, l’erupció del Vesubi feu desaparéixer la ciutat i els seus habitants que no pogueren o no volgueren fugir-ne. Quedà sepultada per les cendres i la lava del volcà, fins que als segle XVIII es descobrí i s’iniciaren les excavacions. A partir d’aleshores s’ha conegut l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, ja que la lavava mantenir pràticament intacta la ciutat. El mateix trobem a Herculano. També s’ha conservat la decoració interna dels edificis (pintures i mosaics). Un model típic de domus pompeiana és la Casa del poeta tràgic. http://www.tarraconensis.com/pompei_romano/pompei_romana.html

Les fases del desenvolupament de la ciutat      

Fundació osca      1ª expansió       2ª expansió       3ª expansióLocalització de la Casa del poeta tràgic

Vistes de Pompeia

A l’antiga Roma hi havia 3 tipus d’habitatges: Les ínsulae, casa de veïnatge de diversos pisos que solien constituir una illa, normalment de lloguer. Les villae, residències camperoles als afores de les ciutats o en el camp. Les seves dimensions depenien de l’economia dels seus propietaris. La domus, casa unifamiliar propietatde famílies de nivell econòmic i social alt.

Vil·la Ínsula

Anàlisi formal
La casa del poeta tràgic és una típica casa romana, el nom de la qual li ve d’un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. A l’entrada hi trobem el famós mosaic del gos lligat amb una cadena (cave canem), típic de les cases pompeianes. Fou excavada el 1824-25, i va servir de model a la novel·la “Els últimsdies de Pompeia”.

La casa tenia 2 pisos, però només s’han conservat restes importants de la planta baixa. En l’estructura hi ha dos grans espais: a) Atrium (pati tancat) b) Peristylum (pati porticat)

Al voltant d’aquest dos espais s’articulaven les diverses estances.

Als dos costats de l’entrada hi havia dues botigues (tabernae). L’entrada o fauces porta directament a l’atri a travésd’un passadís estret. A l’atrium hi ha una obertura zenital, el compluvium just a sobre de l’impluvium, al centre de la sala. Als costats de l’atri s’hi trobem varis cubículum, habitacions per a convidats o familiars.

L’atri vis des de l’entrada amb tablinum, el peristil i el lararium al fons

A la part posterior de l’atri s’hi troba el tablinum, la sala més gran de la casa, on l’amo rebiaclients.

Al costat nord del tablinum s’hi obre un petit peristil, pati amb columnes on hi havia una la cisterna subterrània.

Al voltant del peristil hi havia les estances privades: a l’esquerra les habitacions de la família i a la dreta una cuina i un gran menjador (triclinium). Al costat d’aquest hi ha una petita cuina.

Al cantó nord-oest del peristil hi ha un posticum, entrada secundària,que dóna a la via della Fullonica, i un petit lararium, on es veneraven els déus de la casa

Reproducció de la Casa del poeta tràgic Peristylum i lararium

Tablinum Compluvium

Triclinium Tabernae Fauces (entrada) Cuina Atrium i impluvium Cubiculum

Totes les estances s’obrien als patis interiors. No hi havia finestres a l’exterior. Alguns relacionen aquest fet amb la importància...