(Català) Entrevista A Un Testimoni De La Post Guerra

ENTREVISTA A UN TESTIMONI DE LA POSTGUERRA

-A la postguerra teníeu tants drets i llibertats com ara?

No teníem gairebè cap dret, sempre havíem parlat en català nosaltres, però oficialment noes podía. Quan anavem a l’escola abans d’entrar ens feien cantar el “Cara al Sol”, i si no anaves a l’escola la falange et perseguía, quan a l’hora de la veritat a l’any 39 que tenia 12 anys jatreballava d’escolà(alhora estudiava) a l’esglèsia i als 14 era treballant en una impremta.
A la gent que havia estat del bàndol republicà els hi feien un judici de guerra i els afusellaven i molta gentva haver d’exiliar-se.

-Com era la qualitat de vida? I l’alimentació?

Es passava molta gana. Ens donaven una cartilla de racionament que era molt poc, potser una semana et tocaven 2 ous ialgunes patates i prou. La gent subsistia amb les coses de contraband, nosaltres vam tenir sort perquè teniem un familiar que treballava en una tenda d’alimentació i ens treia el que podía. La gent el quefeia, era anar a Lleida que hi havia moltes terres i conreus, i portaven menjar de contraband en tren, i el llençaven desde el tren a la família abans d’arribar perquè si no la Guàrdia Civil els hiprenia al arribar a l’estació. Solíem menjar guixes i llenties corcades, però el día abans ens teníem que entretenir amb una agulla a treure-li els corcs a totes les llenties o les guixes.

-Hi haviafeina? La gent treballava on volía?

Sí que n’hi havía de feina, aquí a Terrassa la gent venía a treballar a les fàbriques téxtils on feien mantes i altres coses per l’exèrcit, també hi havia feinaa l’industria metal•lúrgica. Però això sí, es treballava molt i es cobrava molt poc.
Si no eres d’una família rica, als 14 anys havies de posar-te a treballar, gairebé ningú podia anar a launiversitat.
Jo amb 14 anys treballava d’impresor i cobrava un duro a la setmana.

-Vas tenir algún problema relacionat amb la guerra o algun dels bàndols?

Si no et ficaves en ningun tema de política...