Catala literatura

|
Treball literatura |
Diversos corrents del segle XX |
|

Jordi LlopartAlbert RiberaVicenç Pascual |

Índex

1.Context historic
2.Poesia
3.Corrents de l’época
3.1.Modernisme
3.2.Noucentisme
3.3.Avantguardisme
4.Objectius dels autors
5.Autors
5.1.Autors de la literatura catalana
5.2.Autors internacionals6.Bibliografia

Context historic

Transcorreguts els anys de l'etapa franquista i els canvis esdevinguts a l'exterior, Espanya es recuperà, amb relativa promptitut, pel que fa els aspectes econòmics. En gran part gràcies al boom turistic que apareix sobre els anys cinquanta i seixanta. La pressió popular per aconseguir millores augmenta. La població s'en fa una mica més de ressó i per tant, generacions queno han viscut directament la guerra (però molts indirectament, perque eren nenes quan es desencadenà), prenen part en les reivindicacions de millores.
Als Països Catalans la situació es viu d'una altra manera ja que el turisme ha donat els seus fruits, i els immigrants adinerats tornen a Catalunya.
Una sèrie de fets succeiren de manera accelerada entre l'any 1959 i el 1966.Des de la politicainternacional (Castro, Kennedy, Vietnam), els costums canviants dels joves (Beatles, hippies ), també una gran introducció al consumisme (Seat 600, El Corte Inglés)i la censura de la llei de premsa o “Llei Fraga”.
A Catalunya l'estatut d'Autonomia tant desitjat, es veu recolzat per una gran manifestació al 1977, però l'aprovació de l'estatut no es fa sòlida fins al 1979.
El català assolí un grau moltalt d'aceptació entre la població que el tornà a parlar, almenys durant un temps, ja que no estava legal i socialment “ben vist” i per altres motius socials, com per exemple, que la llau d'estrangers que es situaren als extraradis industrials de la ciutat, i sense cap oportunitat d'integrar-se.

Poesia
La poesia ens mostra el gènere més dinàmic i més ric durant la dictadura franquista. És també elque compta amb un públic més segur i estable. Les dificultats a les edicions de narrativa, no afecten a la poesia, ja que donada l'entitat autònoma del poema i les seves limitades dimensions, les plataformes són múltiples. Durant els anys seixanta s'havia defensat una estètica realista, segons la qual, la producció literària, el poema, no era més que un instrument de crítica en la lluita políticai social, no posseïa més validesa que la que el seu compromís immediat li atorgava.
Molt característic de l'inici de la dècada dels setanta, fou un increment de l'interès per la poesia, que atragué una massa considerable de joves escriptors i, sembla, de nous lectors. Un gran nombre de poetes començaren a publicar en el tombant de la dècada, amb un fort factor d'unió: el rebuig i la oposició alrealisme. Durant la dècada dels setanta, s'havia iniciat la recuperació d'altres models de tradició de literatura catalana, com ara Josep Carner, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart; i es feien un altre cop intents d'imitació de les avantguardes. La idea que els nous poetes que sorgien tenien de la literatura era ben diferent a la que havia existit sempre: la poesia haviatornat recuperar el seu antic estatut de discurs autònom sotmès tan sols a les seves pròpies regles i mereixedor d'atenció per si mateix, es a dir, pel que és i no pel que denuncia.
Encara es fa difícil establir una única posició poètica concreta, en bona part perquè els poemes publicats són simplement primers experiments, exercicis. Tot i així, es detecta entre els joves poetes una revalorització deles formes tradicionals, amb la consegüent atenció per la mètrica i la retòrica. Molts d'ells consideraven el text com un món de significació pròpia, el que facilitava una tendència cap a l'experimentalisme; al mateix temps s'exaltava la imaginació, cosa que en alguns casos conduïa cap a una valoració de la follia o de l'onirisme. En relació amb els canvis que s'havien produït en els mitjans de...