catalanisme

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
(1833-1901)

Elaboració d’un guió –
Ens centrem al 1833, als inicis del catalanisme cultural. Es va iniciar al s. XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalana, a més, va anar acompanyat per un gran coneixement de la història, la literatura i el dret civil català que van donar lloc a la configuració d’elementsdiferenciadors de la identitat catalana i van fer de Catalunya, un país dotat històricament de personalitat pròpia. Podem fer referència a la Renaixença, un moviment cultural per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubió i Ors de recuperar el català dins de la literatura; per això podem dir que aquest movimentcultural marca l’inici d’un procés de maduració per recuperar la identitat pròpia iniciada al s. XVIII.
Valentí Almirall, principal impulsor del catalanisme, va promoure el Primer Congrés Catalanista que pretenia agrupar diverses tendències: des del federalisme republicà fins al corrent fundat per la primera associació catalanista, La Jove Catalunya al voltant del 1870. Des del DiariCatalà, explicava la necessitat que el catalanisme podés superar la formulació literària i cultural que predominava i passés a ocupar-se dels “interessos materials” del país. La idea va ser el centre del Congrés catalanista que va acordar la formació del Centre Català. Aquest, s’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme a tot el Principat.També va convocar el Segon Congrés Catalanista, on es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya.
El Memorial de Greuges va ser un document redactat per aconseguir més projecció pública i va ser presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. Aquest memorial ve donat pel Centre Català que va convocar un míting a la Llotjade Barcelona; a partir de les experiències del memorial, Almirall publica Lo catalanisme.
El projecte de l’Almirall va mostrar-se inviable i la forta oposició d’aquest a l’Exposició Universal de Barcelona va contribuir al seu aïllament i al distanciament de la burgesia que pretengué desvincular de la política dinàstica. Després, el Centre Català va desaparèixer com la influència de l’Almirallal moviment catalanista.
La Lliga de Catalunya va incorporar homes com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer, i Enric Prat de la Riba. La nova organització es caracteritzava per un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall, cosa que va sintonitzar millor amb una burgesia, cada cop més descontenta amb la política dinàstica. El grup, va fer les seves reivindicacions de l’oficialitat de lallengua catalana, la defensa del dret civil català i l’execució d’una política exclusivament catalanista. Una de les primeres iniciatives va ser el Missatge de la Reina Regent que anava dirigit a Maria Cristina, en el que demanava una autonomia per a Catalunya. El següent any, la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del dret català i en contra del projecte de reforma del CodiCivil. El govern va accedir finalment a canviar la redacció del Codi Civil que va suposar “ la primera victòria del catalanisme”.
Durant la implantació de l’Estat liberal, bona part del clero català s’havia posat al costat del carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals. En la Restauració, després que la Santa Seu donés públicament el suport a Alfons XII, gran part del clerova abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins el liberalisme més conservador. El vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic, van tenir un paper important. La tradició vigatana es va topar amb Josep Torras i Bages, un bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes. Al 1892 va publicar La...