Catalunya Pais De Vins
Páginas: 5 (1053 palabras)
Publicado: 29 de septiembre de 2011
CATALUNYA PAÍS DE VINS
En la jornada del curs d’estiu sobre Catalunya i els vins he après més enllà sobre el vi i el món que l’envolta: la cultura, el turisme vinícola, el passat, present i futur, etc.
Si algo m’ha quedat clar és que el vi no és simplement una beguda, sinó que és molt més: una cultura lligada a la terra d’on prové.
La introducció del curs va ser dirigida per unmembre d’Incavi, i es parlava sobre les denominacions d’origen. I és que actualment hi ha moltes denominacions d’origen dins d’una mateixa comarca, amb lo que acaba provocant confusió, però al cap i a la fi, la tutela del sistema ve definida per les D.O. (denominacions d’origen).
Es va parlar sobre les subvencions i la gestió d’aquestes, en concret les provinents d’Europa. I sobretot, sobre qui ha dedirigir un producte com el vi, que ha de ser sempre un expert, ja que al ser un producte tant concret, no pot anar a parar en mans de qualsevol.
Després es va dur a terme la taula rodona sobre el present, passat i futur del vi a Catalunya. Els ponents eren Pere Sans: cuiner de tradició vinícola familiar del Penedès, participa en càterings de gastronomia i vins (va parlar sobre la poca varietatde vinyes, quan aquesta ja existia a la època terciària), Carles Playà: expresident de l’Associació d’enòlegs de Catalunya i Jordi Xavier Romero: sumellier en l’àmbit professional i docent. En resum es va parlar sobre la producció vinícola, que en l’actualitat al nostre país, Codorniu, Freixenet i Torres juntament amb vint cellers petits més, produeixen el 90% de la producció total de vi aCatalunya. Com a conclusió i parlant sobre la qualitat del vi, es va dir que si es vol aconseguir un vi de bona qualitat, no ens podem excedir amb la producció d’aquests, ja que la qualitat minvarà.
Les altres dues taules rodones es parlava sobre com afecta el vi a la salut (en resum, el vi amb moderació és bò, però no pas amb excés, com tot) i l’altre sobre l’enoturisme (el turisme relacionat amb lacultura del vi (interessant la intervenció de l’ex-alumna de la nostra Facultat, Glòria Vallès, la qual ens va parlar sobre Can Bonastre Resort, l’hotel basat amb el vi i ubicat en unes vinyes).
Personalment, la conferència més entretinguda, interessant, divertida i de la qual m’he quedat amb més conceptes i he extret més conclusions, és la conferència de cloenda a càrrec de Luis Tolosa,sociòleg i escriptor de varis llibres sobre vins: desde llibres de vins econòmics de supermercats fins a guies de vins bons i cars de La Rioja. Gràcies a aquests llibres ha aconseguit ser reconegut arreu del món guanyant importants premis sobre llibres de vins.
En Luis va parlar sobre les diferències entre Napavalley i Catalunya, el model americà i el català, com un triunfa arreu del món i l’altre,malauradament el nostre, no està ben dirigit ni ben gestionat i no és de gaire èxit. Del model americà va destacar l’organització en les visites guiades, les cates de vins, els museus sobre el món vinícola; en resum: la clau de l’èxit americà és la sobrevaloració del vi o la importància que li donen a aquests en tots els sentits: desde la recepcionista o guia d’unes vinyes de Napavalley (experta envins i amb grans coneixements de tot el que explica) fins el preu (entrades altes per visitar vinyes, botiga de merchandising, etc).
El model català no té una unificació i una manera unificada d’actuació, cadascú va a la seva i ens va dir els exemples dels museus vinícoles catalans: hi a varis museus arreu de Catalunya però cap té un motiu o quelcom atractiu per atraure el públic. En canviNapavalley sap com vendre’s (publicitat, marketing) i hi ha cues per accedir a les diferentes vinyes.
Després ens va parlar sobre la clau de lèxit sobretot del llibre: “supervinos 2010”, ja que parlava de vins assequibles a tots els públics (vins de 2 Euros del Carrefour) i que et fan “quedar bé” en un sopar entre amics. Ens va fer una mena de decàleg per publicar un llibre sobre vins.
Però la...
En la jornada del curs d’estiu sobre Catalunya i els vins he après més enllà sobre el vi i el món que l’envolta: la cultura, el turisme vinícola, el passat, present i futur, etc.
Si algo m’ha quedat clar és que el vi no és simplement una beguda, sinó que és molt més: una cultura lligada a la terra d’on prové.
La introducció del curs va ser dirigida per unmembre d’Incavi, i es parlava sobre les denominacions d’origen. I és que actualment hi ha moltes denominacions d’origen dins d’una mateixa comarca, amb lo que acaba provocant confusió, però al cap i a la fi, la tutela del sistema ve definida per les D.O. (denominacions d’origen).
Es va parlar sobre les subvencions i la gestió d’aquestes, en concret les provinents d’Europa. I sobretot, sobre qui ha dedirigir un producte com el vi, que ha de ser sempre un expert, ja que al ser un producte tant concret, no pot anar a parar en mans de qualsevol.
Després es va dur a terme la taula rodona sobre el present, passat i futur del vi a Catalunya. Els ponents eren Pere Sans: cuiner de tradició vinícola familiar del Penedès, participa en càterings de gastronomia i vins (va parlar sobre la poca varietatde vinyes, quan aquesta ja existia a la època terciària), Carles Playà: expresident de l’Associació d’enòlegs de Catalunya i Jordi Xavier Romero: sumellier en l’àmbit professional i docent. En resum es va parlar sobre la producció vinícola, que en l’actualitat al nostre país, Codorniu, Freixenet i Torres juntament amb vint cellers petits més, produeixen el 90% de la producció total de vi aCatalunya. Com a conclusió i parlant sobre la qualitat del vi, es va dir que si es vol aconseguir un vi de bona qualitat, no ens podem excedir amb la producció d’aquests, ja que la qualitat minvarà.
Les altres dues taules rodones es parlava sobre com afecta el vi a la salut (en resum, el vi amb moderació és bò, però no pas amb excés, com tot) i l’altre sobre l’enoturisme (el turisme relacionat amb lacultura del vi (interessant la intervenció de l’ex-alumna de la nostra Facultat, Glòria Vallès, la qual ens va parlar sobre Can Bonastre Resort, l’hotel basat amb el vi i ubicat en unes vinyes).
Personalment, la conferència més entretinguda, interessant, divertida i de la qual m’he quedat amb més conceptes i he extret més conclusions, és la conferència de cloenda a càrrec de Luis Tolosa,sociòleg i escriptor de varis llibres sobre vins: desde llibres de vins econòmics de supermercats fins a guies de vins bons i cars de La Rioja. Gràcies a aquests llibres ha aconseguit ser reconegut arreu del món guanyant importants premis sobre llibres de vins.
En Luis va parlar sobre les diferències entre Napavalley i Catalunya, el model americà i el català, com un triunfa arreu del món i l’altre,malauradament el nostre, no està ben dirigit ni ben gestionat i no és de gaire èxit. Del model americà va destacar l’organització en les visites guiades, les cates de vins, els museus sobre el món vinícola; en resum: la clau de l’èxit americà és la sobrevaloració del vi o la importància que li donen a aquests en tots els sentits: desde la recepcionista o guia d’unes vinyes de Napavalley (experta envins i amb grans coneixements de tot el que explica) fins el preu (entrades altes per visitar vinyes, botiga de merchandising, etc).
El model català no té una unificació i una manera unificada d’actuació, cadascú va a la seva i ens va dir els exemples dels museus vinícoles catalans: hi a varis museus arreu de Catalunya però cap té un motiu o quelcom atractiu per atraure el públic. En canviNapavalley sap com vendre’s (publicitat, marketing) i hi ha cues per accedir a les diferentes vinyes.
Després ens va parlar sobre la clau de lèxit sobretot del llibre: “supervinos 2010”, ja que parlava de vins assequibles a tots els públics (vins de 2 Euros del Carrefour) i que et fan “quedar bé” en un sopar entre amics. Ens va fer una mena de decàleg per publicar un llibre sobre vins.
Però la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.