Catedral de lleó

Catedral de Lleó


1. Presentació.

1.1. Autor: Mestre Enrique(1258 – 1277), i Juan Pérez(1277 – 1302 )
1.1. Nom de la construcció: Catedral de Lleó
1.2. Cronologia: 1258 - 1302
1.3. Ubicació: Lleó (Espanya)
1.4. Estil: Gòtic Castellà
1.5. Materials: Pedra i formigó
1.6. Sistema constructiu: arquitravat i voltat
1.7. Dimensions. 108 m (llarg), 29 m (ample de la nau), 44 m (depunta a punta del transsepte). 1200 m2 (de vitralls).



2. Anàlisi formal.

Anàlisi estructural.
3.1. Planta i espai: La planta de la catedral és basilical, de tres naus i amb cinc capelles radials a l’absis. La planta d’aquest edifici, va ser dissenyada per Mestre Enrique segons el model de la catedral de Reims, però amb proporcions menors. Encara que la referència d’aquestaconstrucció era el gòtic francès, l’autor va seguir l’estil gòtic horitzontal anglès, per dissenyar les torres de la porta occidental. En quant a les torres, estàn ubicades a cada extrem de la façana sense quedar englobades en a seva estructura, cosa que la vincula més directament amb la tradició anglesa.
3.2. Elements de suport i suportats: A la catedral de Lleó sincorporen les noves tècniques desustentació introduides al segle XIII: voltes de creueria i arcs apuntats amb nervis que es prellonguen en fines columnetes adossades als pilars i que arriben fins a terra. Amb aquest nou sistema de repartiment de les forces es permet alliberar la càrrega dels murs i poder introduir així enormes finestrals vidrats. Les columnes i els pilars, amb la seva alçada, creen l’efecte de gran verticalitatcaracterístic del gòtic, mostrant així la seva voluntat d’arrivar a Déu (el cel) per mitjans humans. Als murs s’observa un cos alt de finestretes format per vitralls ogivals d’estil francès que representen imatges de sants i profetes.

2.1. Espai exterior: La façana Occidental és flanquejada per dues torres quadrades acabades en pinacle que es desmarquen de l’edifici i es mantenen separades del cos dela nau central, presidit per una gran rosassa; s’inspira en la catedral de Chartres. La sensació de verticalitat és forta pronunciada a la catedral de Lleó gràcies al joc de dobles arcbotants i contraforts separats de l’edifici, les torres i els pinacles, encara que a diferència de les catedrals franceses, la catedral de Lleó, no té una teulada a dues aigües gaire pronunciada. A la façanaprincipal, l’occidental, hi ha una triple porta; on cal destacar la representació de la mare de Déu en el centre de la porta central, i sobre aquesta, a la llinda de la porta, un alt relleu d’un Jesucrist que presideix el Judici Final situat entre la Mare de Déu i l’evangelista Sant Joan. En la façana del transsepte sud també hi ha una triple porta, on destaca l’estàtua-columna de la Mare de Déu Blanca,situada al mainell de l’accés occidental. La catedral consta d’un cos principal de planta basilical cruciforme. Al lateral dret de la capçalera hi ha un afegit de construció posterior. La catedral estava integrada en el casc urbà de la ciutat que indica el seu propi nom, voltada de grans espais on s’instal·laven els mercats.

2.2. Interior: La planta és una reducció de la de la catedral deReims, la nau de la qual té nou trams, mentre que la de Lleó en té cinc. El recinte consta de tres naus, un gran transsepte també de tres naus, una capcalera de dos trams rectes, un absis amb deambulatori o girola, i cinc capelles radials. L’il·luminació va a càrrec, en aquest edifici, de les abundants obertures de vitralls propis del gòtic que venen donades per la complexa estructura de pilars,contraforts i arcbotants. I és amb aquesta ampla superfície de vitralls, que sumen uns 1200 m2, que es permet l’entrada de la llum matisada per la policromia dels propis vitralls. Es tracta d’una de les catedrals, juntament amb la de Chartres, amb el conjunt més gran i més ben conservat de vitralls.

2.3. Decoració: La decoració exterior està marcada pels gablets, els pinacles, l’agulla calada de...