celestina

"ARGUMENT GENERAL de tota l'obra Calisto va ser de noble llinatge, de clar enginy, de gentil disposició, de bonica criança, dotat de moltes gràcies, d'estat mitjà. Va ser pres enl'amor de Melibea, muger moça, molt generosa, d'alta i sereníssima sang, sublimada en pròsper estat, vna sola hereva a son pare Pleberio, i de sa mare Allisa molt amada. Persol·licitud del punxat Calisto, vençut el cast propòsit della entreueniendo Celestina, roïna i astuta dona, amb dos seruientes del vençut Calisto, enganyats i per esta tornados deslleials,presa la seua fidelitat amb ham de cobdícia i de deleyte, van vindre els amants i els que els ministraron, en amarg i desastrat fi. Per a comienço de tot això va disposar l'aduersafortuna lloc oportú, on a la presència de Calisto es presente la desseada Melibea."



En açò veig, Melibea, la grandesa de Déu. Amb estes paraules saluda Calisto a la seua desitjadaMelibea, quan, segons l'Argument General de Francisco de Rojas, esta es va presentar davant d'aquell en un convenient lloc. Calisto, se'ns diu en el sumari i més avant en l'Acte IIdel text, s'havia enamorat bojament de Melibea un dia en què, a la cerca del seu falcó, va entrar en l'hort on es va trobar amb ella. Des de llavors havia oferit servici, devoció,sacrifici i obres piadoses per poder tornar a veure. Eixe intens desig de Calisto es complix en esta aparició de Melibea, en son. Melibea pareix rebutjar les seues insinuacions. Aldespertar, Calisto, des de la seua cambra, flama a veus a Sempronio, el seu criat, i li increpa malhumorat. Sempronio i Calisto arguyen sobre l'amor i el dolor que eixe amor solcomportar. Per a Calisto, Melibea és la seua deessa: per Déu la crec, per Déu la confesse i no crec que ai un altre sobirà en el cel; encara que entre nosaltres mora. Més que cristià