Cesar

EL CURSUS HONORUM

1. El cursus honorum, la carrera política, era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb
aspiracions polítiques a l'antiga Roma. Després de servir a l’exèrcit durant deu anys, s’exercia de qüestor (més de
30 anys d’edat), més tard d’edil (més de 37 anys), després de tribú de la plebs (més de 37 anys), pretor (més de
40 anys) i finalment es podia arribar acònsol romà (més de 43 anys). Després del consolat s’assolia la categoria de
senador vitalici, es podia accedir al càrrec de censor. Les característiques de les diferents magistratures són les
següents:
Magistratures ordinàries
censor
Els elegien els comicis centuriats entre els ex cònsols.
Hi havia dos censors.
Exercien el càrrec durant 5 anys.
Feien el cens, distribuint als ciutadans enclasses, tribus i centúries.
Contractaven les obres públiques.
Vetllaven per la puresa dels costums
cònsol
Els elegien els comicis centuriats
S’elegien 2 cònsols.
Duració d’un any.
Caps de l’exèrcit.
Negocien els tractats de pau.
Presidien el Senat.
pretor
Els elegien els comicis centuriats
Al principi s’elegia un, però van arribar fins a 16
Son els màxims responsables del’administració judicial.
tribú de la plebs
Elegits pels comicis tribunicis
Càrrec anual.
Primer eren 2 i després 10.
Vedaven qualsevol llei contrària a la plebs.
Podien convocar les assemblees i proposar lleis.
Tenien inviolabilitat quan exercien les seves funcions.
edil
Elegits pels comicis tribunicis
Càrrec anual.
S’elegien quatre
Màxima autoritat municipal encarregada del manteniment de l’ordre,de l'aprovisionament i dels espectacles.
qüestor
Elegits pels comicis tribunicis
Al principi eren dos, però van arribar fins a 40
Recaptació d’impostos
Administren l’hisenda
Magistratures extraordinàries
dictador
Elegit pel Senat
S’elegia per 6 mesos
Tenia tots els poders

VIDA I MORT

Mort Cras lluitant contra els parts, tement accions dels seus enemics contra ell quan acabàs elseu
mandat a la Gàl·lia, sol·licita, de manera no ajustada a la llei, la seua candidatura al consolat per a l'any
48 a.e. El Senat li va denegar i li va ordenar dissoldre el seu exèrcit, cosa que ell no fa, i al gener del 49
a.e. avança sobre Roma, després de travessar el Rubicó com a general en cap dels seus soldats. Així va
començar la guerra civil contra Pompeu, el qual havia esdevingut unsanys abans el líder del partit
senatorial. Derrotat Pompeu, va assumir tots els poders, fins que va ser assassinat el dia de les idus (15)
de març de l'any 44 a.e.

Obra

De la variada producció de Cèsar només s'han conservat duess obres molt similars i, en certa manera,
continuació l'una de l'altra: Commentarii de bello Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies) i
Commentarii debello civili (Comentaris sobre la guerra civil).
-La Guerra de les Gàl·lies compren vuit llibres, en els quals són descrites les operacions militars de la
campanya de conquesta dels territoris gals, duta a terme entre els anys 58 i 52 a.e. En ella Cèsar pretén
justificar la legalitat de la guerra davant de l'oposició aristocràtica senatorial, i, per descomptat, fer-se
propaganda política aRoma. El llibre vuitè és considerat espuri, és a dir, generalment s'admet que no va
ser escrit per Cèsar, sinó per un dels seus oficials anomenat Aulus Hirci.
-La Guerra civil narra, en tres llibres, els esdeveniment de la guerra de Cèsar contra el seu antic soci
Pompeu, que també havia estat gendre seu. Cèsar es presenta com a defensor del Pu:eblo, i intenta
demostrar que va ser la supèrbia il'arbitrarietat de Pompeu i del Senat allò que li va impulsar a travessar
el Rubicó i a marxar sobre Roma.
El títol de Commentarii que Cèsar va donar a ambdues obres ens podia fer pensar que les va escriure al
fil dels esdeveniments, quasi dia a dia, emprant les relacions que ell enviava al Senat, els informes que
rebia dels seus oficials dels diferents fronts i els apunts personals que...