Ciencias del mundo contemporaneo

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2006 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 6 de marzo de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
QUI SOM? D’ON VENIM?

Les petjades dels nostres avantpassats
- Els fòssils són les restes o senyals
de l'activitat d'organismes del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentàries, poden haver patit transformacions en la seva composició o deformacions més o menys intenses.
L'aigua que degota a traves dels sediments conte minerals, que aglomeren les partícules de fang i sorrai les transformen en roca sòlida. Els minerals també es filtren a traves de l'esquelet i gradualment substitueixen el material dels ossos. Això es produeix a vegades de manera que l'estructura de l'os original es manté intacta. Trobar fòssils es un procés molt difícil ja que requereix dies d’investigació, excavacions. Hi han llocs on és més fàcil trobar un fòssil perquè ja hi han hagut altrestroballes en aquell mateix lloc. A les roques sedimentaries també és més fàcil trobar-ne.

- Normalment quan un animal es mor es descompon o serveix d'aliment a altres animals, però si el seu cadàver queda enterrat en sediments tous com el fang del fons d'un riu o la sorra del fons del mar, queda protegit de l'acció d'altres animals i es converteix en un fòssil potencial. A partir d'aquí diferentsaccions poden transformar l'esquelet en un fòssil. En primer lloc és necessari que es segueixin dipositant sediments i que els estrats de fang o sorra es consolidin i endureixin.

El jaciment d’Atapuerca.
A la segona meitat del segle XIX es van realitzar algunes troballes que indicaven la riquesa arqueològica de la zona. No seria fins a finals del segle XX quan es realitzessin estudis profundsque van determinar aquest conjunt de jaciments prehistòrics com el més important d'Europa i dels més rellevants del món on s'han fet troballes que han canviat la història registrada de la humanitat. S'han trobat restes des de fa 1.000.000 d'anys amb indicadors de fauna, flora i clima. Aquest complex arqueològic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000 i l'equipinvestigador del jaciment fou guardonat el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. Els jaciments són excepcionals per la seva abundància, bona conservació i importància científica. La cronologia que abasten és molt àmplia, corresponent a farciments dipositats durant el Pleistocè Inferior i Pleistocè Mitjà, és a dir, entre 1.200.000 i 200.000 anys.

Els útils que s'hantrobat abasten tots

L’arbe de l’evolució humana


Les baules perdudes
Exemples d’espècies de la baula
perduda. Sahelanthropus tchadensis Es creu que va viure en zones pantanoses. El seu crani és simiesc, encara que de rostre breu i dents petites, en particular els ullals, la qual cosa li acosta als humans. S’han trobat un crani, dos fragments de mandíbula inferior i tres dents aïllats. Térostre alt i poc prognat, canins relativament petits, i absència d’espai entre les dents. Orrorin tugenensis Van viure fa almenys 6 milions d’anys, amb una morfologia similar a la dels actuals ximpances, però amb una important diferència: la longitud i forma de l’húmer i del fèmur, i la disposició de l’articulació amb la pelvis, evidencien la seva capacitat per al bipedisme. Tenien una dietaprincipalment herbívora i frugívora, encara que és molt probable que fossin omnivors i obtinguessin les seves proteïnes alimentant-se també d’insectes. El gènere Orrorin és, possiblement, un dels baules que ha derivat en l’ésser humà actual. Els Pre-Australopithecus Ardipithecus és un gènere fòssil de primats homínids trobats a Etiòpia als quals es considera descendents de Orrorin tugenensis i directesancestres dels australopitecins. Els australophitecus Encara que seria també bípede, la gran longitud dels seus membres davanters ens parla encara d’una gran capacitat per a grimpar als arbres, pel que encara no s’hauria donat el pas definitiu de baixar al sòl. S’alimentaben d’arrels i llavors.

El gènere Homo
Presenta característiques que ho separen de Australopithecus, sobretot en el crani....
tracking img