Ciencias

DETERMINISME I LLIBERTAT
“Determinisme és la teoria que sosté que tot l’univers està absolutament governat per lleis causals. Afirma que tot allò que esdevé en un moment determinat és el resultat de quelcom que ha succeït anteriorment, és a dir, que el moment present està sempre “determinat” pel passat. Pot ser difícil i fins i tot impossible de provar si aquesta teoria és vertadera. Però moltagent l’accepta, o hi manté una postura molt propera en les seves activitats quotidianes. I l’accepten tant si es tracta d’éssers inanimats com d’organismes vius; tant si es parla d’actes humans involuntaris com si es tracta d’actes humans “voluntaris”.

Suposem, per exemple, que un metge, després d’examinar atentament un pacient, li anuncia que malauradament no li pot fer res perquè pateix unamalaltia misteriosa, és a dir, una malaltia sense causa. En aquestes circumstàncies, el pacient farà molt bé d’enfadar-se i dir al metge que es guardi els acudits per quan estigui en un congrés de medicina, i de dirigir-se pel seu compte a un altre metge que el vulgui curar. Si el doctor s’hagués acontentat a dir que mai no s’havia trobat amb una malaltia com aquella i que desconeixia quin remei lipodia aplicar o que encara no s’havia descobert quina era la causa d’aquell mal, ni nosaltres ni el malalt hauríem considerat absurda cap d’aquestes frases. Al contrari, fins i tot admiraríem aquell metge per la seva sinceritat. Estem disposats a admetre que hi ha malalties la causa de les quals encara és desconeguda. Però no estem disposats a admetre que hi hagi malalties que no tinguin capcausa.

Posem un altre exemple. A Melbourne, Austràlia, les prediccions del temps per un període de vint-i-quatre hores són summament fiables. Això vol dir que les prediccions que es basen en dades atmosfèriques usuals i en lleis meteorològiques conegudes són gairebé sempre correctes. A la ciutat de Nova York, en canvi, les prediccions oficials per a un període de vint-i-quatre hores per endavants’equivoquen més sovint que no pas encerten. Suposeu que ve algú i diu: “Hi ha una explicació molt simple de l’èxit de les prediccions a Austràlia i del fracàs de les prediccions a Nova York. A Melbourne, el temps té causa, és a dir, és el resultat de les condicions precedents; però a Nova York, la majoria de les vegades, el temps no té causa. Està “desconnectat”, “no té res a veure” amb el que hapassat abans”. Segur que posaríem en qüestió la salut mental d’aquell individu. Perquè tots creiem que els errors meteorològics de Nova York han d’explicar-se d’una altra manera ben diferent. Tots creiem que el temps a Nova York és, per les mateixes raons que a Melbourne, resultat de les condicions atmosfèriques precedents. Les prediccions són, no obstant això, menys fiables per causa de la majorcomplexitat dels factors que cal tenir en compte i de la major dificultat d’observar-los, però no, certament, perquè no hi hagi factors.

Amb la conducta humana passa exactament el mateix. Tots creiem, fent servir paraules de Mill, que:“Si tinguéssim en compte els motius que existeixen en la ment d’una persona i també el caràcter i les seves aptituds, podríem arribar a deduir sense error de quinamanera actuarà; de manera que si coneguéssim totalment aquella persona i estiguéssim també al corrent dels condicionaments que actuen sobre d’ella, podríem predir la seva conducta amb la mateixa precisió amb què prediem un esdeveniment físic… Ningú que cregui conèixer totalment les circumstàncies d’un cas concret i les característiques de les diverses persones implicades no pot tenir dubtesrespecte la manera com actuarà cadascuna d’elles. Qualsevol tipus de dubte que pugui tenir al respecte, prové de no saber amb certesa si coneix realment les circumstàncies o el caràcter d’alguna de les persones amb el grau d’exactitud necessari; però mai de pensar que, tot i saber totes aquestes coses, no podria estar segur respecte a quin tipus de conducta seguiria.”

O bé, citant Kant “Les...