cine

IV- EL CINEMA
La imatge cinematogràfica és el producte d'una il·lusió òptica, causada per una
característica de la visió humana, la persistència en la retina. Aquesta fa que una imatge
romanga en la nostra retina després d'haver desaparegut de davant dels nostres ulls. Pots
comprovar-ho encenent un llum quan esteu al llit a fosques: encara que l’apagues o tanques els
ulls, la imatge etquedarà a la retina uns segons. O en la imatge de baix mira el centre del cercle
groc 15 o 20 segons i després mira el punt central del quadre gris. Què hi veus?

La imatge fílmica ens fa impressió de moviment però és generada per la projecció
d’imatges estàtiques consecutives. Gràcies a la persistència retiniana, el cervell humà enllaça
les fotografies fixes i suposa que hi ha moviment. Et potsemblar increïble, tu veus el moviment
en qualsevol pel·lícula, però és així. Per fer una definició del cinema podem afirmar que és : la
projecció discontínua de fotos immòbils (fotogrames), que representen fases consecutives
d'un moviment, a una velocitat prou elevada per fer invisible la intermitència discontínua
dels fotogrames. Aquesta velocitat de projecció és estàndard, 24 imatges persegon, i en el
cinema mut va ser-ne de 16.
2. COM

ACONSEGUIRÍEM QUE LA IMATGE CINEMATOGRÀFICA ANARA MÉS LENTA, ALENTIDA, RESPECTE A LA
VELOCITAT "NORMAL"?

3. HI HA ALGUN EFECTE QUE, TOT I MANTENINT LA VERSEMBLANÇA DE VELOCITAT, ENS INDIQUE CLARAMENT
QUE EL QUE ESTEM VEENT NO POT SER MAI REAL?

En la persona humana els ulls són els intermediaris entre la realitat circumdant i el
cervell,on són interpretats els estímuls captats. En el cinema, entre la realitat i la imatge
existeixen intermediaris mecànics —la càmera, el projector— que codifiquen la realitat
objectiva en una nova realitat. Es tracta, doncs, de la creació d'una nova realitat, no de la
reproducció de la realitat objectiva. Així, des d'un punt de vista físic el cinema redueix la
proporció del camp visual humà del'1:1’66 real a l'1:1'33 del rectangle cinematogràfic. Però
des del punt de vista de l'emissor, la informació sobre una realitat pot variar substancialment
segons qui exercisca la selecció.
4. IMAGINA'T QUE ETS UN REPORTER D'UNA CADENA DE TELEVISIÓ I QUE ESTÀS FILMANT UNA MANIFESTACIÓ
D'ESTUDIANTS. COM T'HO FARIES PER MAGNIFICAR-LA? I PER FER VEURE QUE HA ESTAT UN FRACÀS?
5. QUAN VEEMALGUNA PEL·LÍCULA EN TELEVISIÓ (O EN DVD) LA PANTALLA POT ESTAR COMPLETAMENT
OCUPADA PER LES IMATGES O EMMARCADA AMB FRANGES NEGRES ALS CDSTATS DE DALT I DE BAIX. QUÈ T’AGRADA
MÉS? SAPS A QUÈ ÉS DEGUT AÇÒ?

1

6. PODEM MODIFICAR NOSALTRES (NOMÉS
PENSA’N LES CONSEQÜÈNCIES.

EN EL CAS DELS

DVDS)

AQUEST FORMAT?

EN

CAS AFIRMATIU,

Quan parlem de llenguatge cinematogràfic esparteix, en primer lloc, de l'operació de la
tria de realitats. És a dir quan tenim una realitat per a filmar hem de seleccionar-ne quina part
volem representar perquè és impossible abastar-la tota; i ho hem de fer mitjançant la càmera. A
l'espai rectangular visible a través de la càmera que s'interposa entre els ulls de l'operador i la
realitat filmada l'anomenem enquadrament. Així es divideix larealitat entre la part que queda
dintre de camp i la que queda fora de camp, és a dir invisible per a l'espectador. En aquesta
mena d'espai off la vida dels personatges prossegueix (o simula prosseguir) sense ser vista. És
l'equivalent als bastidors en una representació teatral.
7. ÉS IMPORTANT EL QUE HI HA FORA DE CAMP? PER QUÈ?
8. PENSA PER A QUÈ ES POT UTILITZAR EL FORA DE CAMP EN UNAPEL·LÍCULA.
9. PER QUINS SENYALS ES POT FER EVIDENT LA PRESÈNCIA D'UN PERSONATGE FORA DE CAMP?

L'espai off (fora de camp) no és un espai passiu o neutre sinó que és amagat per
diverses raons. El cas més exagerat potser és el de Mahoma, el missatger de Déu, de
Moustapha Akkad, on per raons religioses (prohibició alcorànica de representar Mahoma amb
imatges) el protagonista principal sempre...