Clonación

-Introducció.
Nem a parlar sobre el tema de la clonació.
La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom. El terme "clonació" prové de κλών klon, la paraula grega per dirbranca, branqueta, en referència al procés mitjançant el qual es pot crear una nova planta a partir d'una branqueta. En biologia, es refereix col·lectivament als processos utilitzats per crear còpies defragments d'ADN (clonació molecular), cèl·lules (clonació cel·lular) o organismes. El terme també cobreix els casos en què organismes com els bacteris, insectes o plantes es reprodueixen asexualment.
Hem escogit aquest tema perquè ens pareix molt interesant d’aprendre i de investigar sobre ell perquè pots descobrir moltes coses que abans coneixiem.

















-Desenvolupament.La funció de la clonació és generar un nou organisme amb la mateixa informació genética que una cél·lula ja existent.
Hi ha un procediment per a llevar-ho a la pràctica que va ser inventat per Willmut, que es basa en partir de teixits extrets d'un organisme adult per generar un altre organisme que li sigui idèntic genèticament. Això es va fer en diversos passos:
1. Cultiu: s'extreuen cèl·lulesde teixit d'una ovella adulta i es cultiven in vitro.

2. Enucleació: s'extreu el nucli (on hi ha el material genètic) de les cèl·lules i s'injecta en el citoplasma d'un òvul al que s'ha prèviament extret el seu material genètic.

3. Desdiferenciació: Les cèl·lules adultes són cèl·lules "diferenciades", és a dir, s'han convertit en un tipus determinat de cèl·lula (epitelial, muscular,sanguínia,...). Per poder usar material genètic del seu nucli per a generar un nou individu cal "desdiferenciar" aquest material genètic, fer-li "oblidar" que pertany a un tipus determinat de cèl·lula (epitelial, muscular, sanguínia...) perquè sigui capaç d'originar tots els tipus de cèl·lules d'un nou individu. Aquest procés es fa amb combinacions de tractaments de substàncies químiques i xocs elèctrics.4. Inoculació i creixement: s'inocula la cèl·lula-ou que conté el nucli desdiferenciat dins una ovella perquè es dugui a terme la gestació.

Hi ha dos tipus de clonació: la clonació molecular i la clonació cel·lular.
1.Clonació molecular: La clonació molecular es fa servir en una gran varietat d'experiments biològics i les aplicacions pràctiques van des de prendre lesempremtesdactilars fins a produir proteïnes a gran escala.
En la pràctica, amb la finalitat d'amplificar qualsevulla seqüència en un organisme viu, la seqüència a clonar ha d'estar vinculada a unorigen de replicació, que és una seqüència d'ADN.



2.Clonació cel·lular: Clonar una cèl·lula consisteix a formar un grup de cèl·lules a partir d'una sola. En el cas d'organismes unicel·lulars com eubacteris irents,aquest procés és molt senzill, i només requereix la inoculació dels productes adequats.
La clonació té conseqüencies males i també males.



També hi ha un tipus de clonació amb fins terapéutics, que s’explica en la imatge següent:


Conseqüències negatives:
És de preveure un alt cost en vides embrionàries durant molts anys, dècades, abans de que puga ser previst un procés de clonació"limpio", que no supose este dany. S'ha suggerit que les tècniques de clonació, per raó de la manipulació genètica, podrien provocar un increment d'anomalies genètiques, de sers humans defectuosos.
L'expansió de la clonació podria conduir a riscos més universals, que s'experimentarien a llarg termini, conseqüència de la ruptura del fenomen de la diversitat genètica, que s'estima una garantia,assegurada per l'evolució com a salvaguarda de la conservació de les espècies vives.
Hui, sens dubte, els passos a favor de la legitimació de la clonació experimenten un ampli rebuig social i institucional.
Que la legalització i ulterior expansió de la clonació, d'una certa paternitat o maternitat "a la carta", puga fomentar, a nivell privat, una mentalitat de consum a nivell reproductiu.
La...