Com és que ens entenem

Lingüística aplicada
LINGÜÍSTICA
Lingüística teòrica
Fonètica
Fonologia
Lèxic
Morfologia
Sintaxi
Semàntica
Pragmàtica
Tipologia lingüística
Lingüística aplicada
Adquisició del llenguatge
Psicolingüística
Sociolingüística
Antropologia lingüística
Lingüística generativa
Lingüística cognitiva
Lingüística computacional
Lingüística descriptiva
Lingüística comparada
EtimologiaEstilística
Corpus lingüístic
Història de la lingüística
La lingüística aplicada (LA) és l'enfocament de la lingüística orientat a l'ús de les teories lingüístiques per a la resolució d'aspectes lingüístics concrets, com ara en l'aprenentatge de llengües estrangeres, la traducció automàtica, etcètera.[1] Es tracta d'una ciència jove que durant molt de temps s’ha considerat una subàrea de lalingüística i que a poc a poc ha anat reconvertint-se en una orientació d’aquesta disciplina. Es caracteritza pel seu caràcter multidisciplinari, que agrupa l’estudi transversal de les diverses disciplines que tenen alguna relació directa o indirecta amb el llenguatge. L’objectiu principal de la LA és proposar principis i desenvolupar mètodes encarats a la solució de problemes relacionats amb la llengua.La LA és, doncs, una orientació científica d’intersecció amb un doble propòsit. Per una banda, produir coneixements lingüístics i, per una altra banda, aplicar aquests coneixements científics a la identificació i solució de diversos problemes pràctics. En aquest sentit, la LA actua d’intermediària o mediadora entre les disciplines teòriques i la seva praxi en problemes reals. Això no vol dir quela teoria ―o lingüística teòrica― i la seva aplicació ―o lingüística aplicada― s’excloguin, sinó que es relacionen i són interdependents. Així, la lingüística teòrica necessita comprovar les seves teories per mitjà de la seva aplicació i la LA ha de recórrer necessàriament a aquests principis per explicar i resoldre els problemes relacionats amb la llengua. D’aquesta manera, la lingüísticaaplicada no és una ciència estàtica, sinó dinàmica, una característica que li permet una màxima adaptabilitat a les necessitats i als problemes que se li plantegen.
Tal com diu Wilkins (1999):
« En un sentit ampli, la lingüística aplicada s’ocupa de millorar la comprensió del paper de la llengua en els assumptes humans i, per tant, de proveir de coneixements necessaris per a aquells responsables pertal de prendre decisions relacionades amb el llenguatge, tant si les necessitats es presenten a l’aula com a la feina, al tribunal de justícia o al laboratori.[2] »
Taula de continguts [amaga]
1 El concepte d’aplicada
2 Història de la lingüística aplicada
3 Lingüística teòrica i lingüística aplicada
4 Àrees temàtiques de recerca
5 Metodologia de recerca
6 Estat actual i futur
6.1Associacions internacionals
6.1.1 Àfrica
6.1.2 Amèrica
6.1.3 Àsia
6.1.4 Europa
6.1.5 Oceania
7 Referències
8 Bibliografia
9 Vegeu també
El concepte d’aplicada[modifica | modifica el codi]

Les dues principals característiques de la lingüística aplicada són el seu caràcter interdisciplinari i la seva finalitat pràctica. És una disciplina que es configura com una dimensió particular de lalingüística, una lingüística concebuda actualment com el conjunt de les ciències del llenguatge, és a dir, el llenguatge verbal humà. La dimensió aplicada sorgeix de bases teòriques que es troben a cavall entre les pròpies de l’anomenada lingüística tradicional amb aquelles amb què s’intersecciona la lingüística en el moment d’analitzar i solucionar problemes pràctics; problemes en què, de forma directa oindirecta, el llenguatge humà és present. Tal com diu Payrató (2011):
« Sigui quin sigui l’status precís que vagi adquirint la lingüística aplicada […], és indubtable que les demandes socials i professionals del món actual justifiquen sobradament la necessitat d’aprofundir i impulsar els estudis aplicats i, per consegüent, les anàlisis en què convergeixen els aspectes teòrics i pràctics de...