Comentari al llibre perdón, imposible (josé antonio millán)

COMENTARI AL LLIBRE DE JOSÉ ANTONIO MILLÁN,
PERDÓN, IMPOSIBLE

Perdón, imposible és un llibre que pretén mostrar les diferents funcions de cada signe de puntuació, i els contextos on els podem trobar. Ja en el pròleg l’autor ens adverteix que puntuar no és una ciència exacta i que sempre ens trobarem davant d’un munt de possibilitats. Haurem de fer bricolatge fins a obtenir no la combinaciócorrecta, sinó la que ens faci més el pes. J.A. Millán ens diu que la puntuació és un art i que per saber-ne no és tant important saber les normes, com fer servir el sentit comú.

Perdón, imposible desenvolupa al llarg de 22 capítols (encapçalats per un pròleg i tancats amb una conclusió) la història de la puntuació, el per què del títol, algunes funcions i contextos on ens podem trobar elsdiferents signes, exemples curiosos, textos mal puntuats... A part dels típics signes de puntuació (com la coma, el punt i coma, i el punt) també ens descriu els signes d’interrogació i admiració (que no són de puntuació, sinó més aviat d’entonació), els guions, els parèntesis, les cometes, etc.
A més a més dels signes en sí, l’autor ens parla de Cervantes i de la puntuació a la seva època: elsescriptors no s’encarregaven de puntuar; això era feina dels editors. D’aquí que els autors moderns canviïn la puntuació del text que ens ha arribat de l’època.
Més endavant tenim un capítol que parla de la puntuació en altres llengües, sobretot pel que fa a la traducció; un altre dedicat als textos sense puntuació; i un (que m’ha fet especialment gràcia), dedicat al nou ús dels signes de puntuació(en sms o correus electrònics).

Què m’ha agradat? Què m’ha cridat l’atenció?

En primer lloc m’ha semblat una molt bona idea connectar els diferents capítols entre sí. Trobo que és demostrar un domini sobre el tema i sobre el llibre admirable. Recordo, a mode d’exemple, el capítol dels parèntesis. L’autor ens explica que tenen la mateixa funció que els guions. Llavors ens especifica quinsguions (que no són tots) i ens diu que ja tractarà el tema més endavant, en un capítol dedicat exclusivament a aquests. En la mateixa línia, he trobat molt divertit el títol dels capítols (“Una ventana abierta” fent referència als dos punts). La veritat és que són tots molt ben trobats.

Una altra cosa destacable, a part del llenguatge amè i entenedor, és l’ humor. Cada pàgina, cada exemple traspuahumor, i això (personalment) fa que un llibre passi molt mes bé. A mode d’exemple recordo la última pàgina del llibre. Diu el següent:
“En este libro se han utilizado (en números redondos): 1800comas, 100 signo de punto y coma, 550 signos de dos puntos,[...]. Todos ellos (menos los espacios en blanco), se acabaron de imprimir en Barcelona el día 18 de febrero de 2005 festividad de santaBernardita)”.

Lligat amb això m’agradaria dir que trobat divertit que en explicar la funció d’un signe, en la mateixa explicació insereix el signe amb la funció que ha descrit. Aquí en tenim un exemple: “Otra función del punto y coma es introducir una aclaración o una explicación, y en ese caso bien podría sustituirse por los dos puntos; lo vemos en un artículo técnico”.

També he trobat moltencertat que utilitzi exemples de diferents camps, no només literaris. Jo que estudio dret he agraït trobar alguna cosa sobre el llenguatge que estic acostumada a fer servir. Valoro aquest esforç d’intentar anar una mica més enllà, perquè l’escriptura és una de les eines bàsiques en tots els àmbits.

Després d’haver fet aquests petits apunts, m’agradaria comentar breument el capítol 21, anomenat “Laselva de los signos”. En aquest fragment de llibre, J. A. Millán ens explica que els signes no només serveixen per estructurar les frases i els paràgrafs, sinó que també poden tenir un toc artístic i expressar emocions ( :( cara trista | ;) picar l’ullet). Aquests signes permeten expressar alegria, ironia, tristesa dient-ho directament. Tot i que la puntuació en la seva funció típica també pot...