comentari de text/resum Pestalozzi "com Gertrudis educa als seus fills"









COMENTARI DE TEXT

“Com Gertrudis ensenya als seus fills”, 1801
Johann Heinrich Pestalozzi


Johann Heinrich Pestalozzi, home de gran importància per a la pedagogia tant antiga com moderna i fixador de moltes bases del model educatiu actual, va crear un sistema educatiu basat en el principi de que la intel·ligència només és possible a través de la percepció espontània. Unsdels seus principals objectius que es mostra a una de les cartes del llibre “com Gertrudis ensenya als seus fills” va ser l’adaptació del mètode d'ensenyament a les característiques dels nens, a la seva naturalesa - aquesta no és ni més ni menys que l’aprenentatge a partir de les seves pròpies experiències -. Pestalozzi canvia també el mètode d'ensenyament de la lectura, el llenguatge i el càlculi aposta per ensenyar per mitjà de la manipulació directa d’objectes senzills. Considerem que aquest mètode d’ensenyament és plenament vàlid, perquè a partir d'aquests objectes els nens aprenen i coneixen les seves característiques principals, les parts en què es divideix i les paraules i vocabulari relacionat amb l'objecte, tenint, en suma, una visió més àmplia de l’objecte de l’ensenyament. Peruna altra banda, amb aquest mètode l'ensenyament també es converteix en un procés molt més interactiu i recíproc on no només el professor és el que ofereix tot el coneixement a l’alumne sinó que el nen és objecte, alhora, del seu propi aprenentatge, convertint-se així en un ésser espontani i creador i, tenint-se en compte els seus interessos i necessitats, trencant amb estereotips i modelsemprats fins al moment, reflectits pels mètodes de l’escola tradicional, aspectes dels que pensem que s’ha de fugir, deixar enrere. No té sentit que l’ensenyament se centri en sessions conceptuals si posteriorment el nen no és capaç de treure les seves pròpies conclusions i relacionar conceptes. Des del nostre punt de vista, és bàsic que el nen tingui un esperit curiós i neixi d’ell mateix desenvoluparprocessos experimentals i, si a sobre és capaç de compartir-los amb la resta de companys, això li proporcionarà no només coneixements pràctics sinó que la seva intel·ligència emocional també es veurà implicada positivament.

El pensament de Pestalozzi va esdevenir molt progressista, ja que en la seva època (1746 – 1827), una de les característiques principals de l’educació era elmagiocentrisme, on el professor era l'autoritat i les necessitats dels nens i nenes passaven a un segon plànol, no se li donava importància al nen ja que era considerat un simple receptor passiu del coneixement.
Avui dia i afortunadament, l'educació ha canviat i ha evolucionat en molts aspectes però principalment en aquest, en aquesta “reubicació” de papers, doncs ara el paper dels nens i nenes es pren com acentre de l’educació, ja que actualment creiem que el nen ha de participar de manera activa a classe, actuant lliurement sobre els materials i establint relacions amb la resta de companys de l’aula. La nova concepció del paidocentrisme de l’educació posa tots els components educatius al servei del nen/a, establint un paradigma completament nou. Pensem que d’aquesta manera, es reforcen molteshabilitats socials i personals.



Partint de la base de que el nen és actiu en el seu propi aprenentatge és important que tots els coneixements tinguin com a punt de partida els seus propis coneixements bàsics. Pestalozzi defensa que als nens no cal ensenyar-lis coses per a les que encara no estan preparats per aprendre, és a dir, coneixements que no són necessaris per a la seva edat i, en aquestaspecte, també estem totalment d’acord ja que creiem que cal partir del concret a l'abstracte, començar amb coses senzilles i a mesura que aquests coneixements són adquirits, passar progressivament a coses més complexes. No és necessari abraçallar al nen de coneixements dels que no en farà ús i que, a més a més, probablement suposaran un obstacle al desenvolupament el seu esperit curiós....