Comentari Educació Postural _3_ Copia


EDUCACIÓ POSTURAL
- Mal d’esquena en alumnes de primària i les seves causes -

Per PA Fraile García, mestra especialista en audició i llenguatge, Fisioterapeuta
17 d’octubre de 2007, disponible en línia des del 8 de juliol de 2009

L’estudi següent s’ha realitzat amb l’objectiu de discernir les causes de risc en el mal d’esquena en nens, i analitzar les causes més freqüents.
En els últims tempshi ha hagut una preocupació sobre el pes de les motxilles que han de portar els nens, establint un màxim entre el 10 i el 15% del pes corporal. Ara bé, considerant el temps tan breu que l’han de portar, es creu més important centrar la investigació en el mobiliari.
Partint d’aquesta base s’ha triat un centre públic de la província de Cáceres. Es tracta de 61 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària alsque s’ha passat un qüestionari, s’ha pesat i mesurat, a més d’anotar el pes de les seves motxilles.
Quan a la metodologia, s’ha buscat si existien diferències entre edat, sexe, hores d’esport i televisió, curs i pes de la motxilla.
Finalment, s’ha arribat a un seguit de resultats. Per una banda, hi ha un incidència de mal d’esquena en 38 dels 61 nens, on gairebé un 10% és degut a una causaetiològica o traumàtica. El pes de les motxilles estava al voltant dels 6 kg, encara que amb fortes diferències individuals i segons el tipus, sent les de “carretó” les més carregades, amb més d’1 kg respecte a les tradicionals. Addicionalment, es va constatar que més del 85% dels nens portaven un pes en les motxilles excessiu.
Per l’altra banda, hi ha el mobiliari i les hores d’esport i televisió.Així, s’ha pogut constatar que hi havia el mateix tipus de taula i cadira en tots els cursos, sent l’alçada mitja dels nens de 1,47 metres. En referència a l’esport, realitzen una mitjana de 4,16 hores d’esport a la setmana, sense comptar amb cap atleta d’alt nivell, contra les gairebé 20 hores de televisió.

Després d’aquest resum del contingut de l’estudi, es passarà a una valoració personal.

Crecque els hàbits posturals són un tema molt recurrent en la societat actual. La majoria de persones no tenen uns coneixements mínims sobre com aixecar un objecte pesant, asseure’s en una cadira, la millor posició per dormir, etc, i són aquest conjunt de mal hàbits que desemboquen en problemes d’esquena, de coll i d’altres parts del cos.
Basant-me en la meva experiència personal, s’ha fet unaincidència molt pobra a l’escola sobre aquest tema, que d’altra banda hauria d’ocupar un lloc important ja que tal com mostra l’estadística del text tractat, més d’un 60% dels nens tenen mal d’esquena.
Ara bé, encara em resulta més curiós, i a la vegada preocupant, el fet que el mobiliari d’aquella escola, i tot sigui dit, de la gran majoria, és el mateix per nens de 6 anys que per 12, quan en aquestaedat hi ha un gran creixement (l’autora parla d’uns sis centímetres per any). És impactant que, quan es renova el mobiliari, no es pugui considerar agafar-lo de diferents mides segons el curs on vagin destinats. I dubto molt que el possible increment de preu sigui tan acusat com per prioritzar-lo als problemes físics dels alumnes.
No obstant, m’ha sorprès positivament que no hi hagi una relació claraentre les hores d’esport i el mal d’esquena, ja que he escoltat moltes vegades que els mals d’esquena, genoll, etc són culpa de la pràctica esportiva. Tot i això, és probable que els alumnes que dediquin moltes hores a entrenar tinguin un índex de dolences més elevat, si bé crec que s’hauria de relacionar amb una tècnica incorrecta o un material inapropiat.
També m’ha impactat que no hi ha unaassociació entre mal d’esquena i hores de televisió, i no sé ben bé a què atendre’m. En aquest sentit, he comprovat que a l’estiu, quan més hores passo davant la televisió i l’ordinador, és quan tinc més molèsties a l’esquena.
Finalment, un altre aspecte tractat en la investigació que m’agradaria remarcar, és la major incidència de problemes d’esquena en el sexe femení. L’autora només afirma...