Comentari D'Art: 3 De Maig De 1808

EL TRES DE MAIG DE 1808
CATALOGACIÓ:
Títol: El tres de Maig de 1808
Autor: Francisco de Goya ( Fuendetodos, 1746-Burdeos, 1828
Cronologia: 1814
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 266 x 345 cm
Estil: neoclàssic- romàntic
Tema: històric - al·legòric.
Localització: Museo del Prado ( Madrid)
L ‘autor:
Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’oficia Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar dels mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de Cort Francisco Bayeu. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la RealFabrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792 Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de la originalitat del pintor i de lanecessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.
L’ambigua posició de Goya durant la guerra del Fiancés ( 1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació apolítica a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.

ANÀLISI FORMAL
La composició s’articula en tres grupsamb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem a un conjunt de persones, unes mortes(passat), d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de la execució(present) i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació(futur). L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal .
La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentrel’ombra envolta els soldats de la part dreta, d'aquesta manera dona força a la separació dels dos grups.
La composició s’articula en relació a la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats i esdevé el focus central de l'obra, al voltant, del qual es distribueixen les altres figures. La figura central, fortament il·luminada pot ser una al·lusió a la crucifixió de Crist i estàvestit amb els color de la bandera del Vaticà, la qual cosa es pot interpretar com una al·lusió a la Església. La composició s'estructura a partir de formes rectangulars.
Una línea de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més, que sigui testimoni directe del que està passant i alhora potencia el realisme del tema representat.
Destaca l’expressivitat delspersonatges, la descripció dels quals es fa a partir de les seves actituds davant la mort, una sàvia descripció d’actituds: por, horror, resignació, heroisme, temença.... Per contra els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió. Al fons , els retrats de les cases donen realisme a l’escena ja que la situen en un lloc concret: Madrid.
La gama cromàticaforça reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell- potencia el dramatisme de la escena , alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen l’expressivitat del conjunt. La pinzellada és densa i pastosa.
Llum i color ajuden a crear una gran profunditat, alhora que compositivament els grups de personatges s’organitzen en línies diagonals que, entrecreuant-se, dinamitzen la representació.ANÀLISI ESTILÍSTIC

En aquest oli d'estil romàntic el protagonista absolut és el poble, no estan representats de forma personal, és el poble anònim l'heroi col·lectiu. Aquest és un concepte clarament romàntic i modern d'entendre la guerra i els assoliments nacionals, que s'atribueixen al poble i la seva voluntat, i no als seus dirigents.
El grup d'homes de l'esquerra presenta espontaneïtat i...