Comentaris De Text Antologia Catalana

1. Jacint Verdaguer, “Los dos campanars”

1.Localització i context

Jacint Verdaguer, va néixer a Folgueroles, l'any 1845.

Temps després, quan tenia 10 anys va entrar al seminari de Vic per començar la carrera eclesiàstica, gracies a la qual va poder dedicar molt de temps al coneixement de la literatura.

L'any 1860 neix de la seva vocació poètica. Per una banda tenia l'estímul
de laseva mare, que sabia moltes cançons populars i rondalles; per altra banda, al Seminari s'afecciona als autors clàssics; també coneix els escriptors del romanticisme, tant de fora com del país, aquests darrers, en bona part a través dels recents instaurats Jocs Florals.

Pel que fa a la seva pròpia literatura, Verdaguer va escriure multitud de poemes de tipus místic i popular i, secundàriament detemes llegendaris.

2.Les parts del text (Estructura)

El poema es pot dividir en tres parts:

Primera part (1 – 35) : Diàleg entre els dos campanars romànics de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, en que parlen de la bellesa perduda, la mort de la bellesa dels temples. En aquesta part narren la pèrdua dels elements romànics, claustres, enderroc dels altars.

Segona part (36 -90) : Diàleg entre els dos campanars, es parlen bo i explicant-se els seus records de gestes i les seves tristors. Acaba quan el campanar de Cuixà li diu al de Sant Martí que les seves pedres enderrocades acabaran al seu costat.

Tercera part (91 – 105): En aquests últim versos, el poeta torna a prendre la paraula.

3.El Tema

El poema tracta de dos campanars situats al Canigó que forenderruïts i que en lloc de l'esplendor que oferien en els seus temps ara mostren un lloc dessolat on totes les altres coses, inclús l'autor mateix, anirant caient-hi a sobre.

4.Anàlisi

El poeta tria una sèrie idèntica de versos decasíl·labs, amb un equilibri rítmic únic i permanent. Els 105 versos són repartits en 21 estrofes de cinc versos (quintet), amb una seqüència de rima regular, sempreconsonant, i que canvia de (A) a (B): 10A 10B 10A 10A 10B.

Les figures retòriques que apareixen en el poema són: la metàfora, la comparació,la personificació, el paral·lelisme, la sinestèsia, el polisíndeton, i la interrogació retòrica, entre d’altres:
Metàfora: Al vers 28: “…són los monjos darrers de l’encontrada,…”
Comparació: Al vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada…”
Personificació: Alvers 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. …”
Paral·lelisme: Al vers 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria; per tocar a morts pels monjos i per mi.”
Sinestèsia: Al vers 65: “…no hi cantarà mai més dolces amors.”
Polisíndeton: Al vers 80: “…i ossos i glòries i records se’ns ven.”
Interrogació retòrica: Al llarg de les tres primeres estrofes.2. ''Lo pi de Formentor''
És un poema escrit per Miquel Costa i Llobera, un autor català del segle XIX-XX.
En aquest fragment Costa i Llobera tracta sobre la natura, centrant-se en la figura d'un pi, amb una reflexió final sobre els seus sentiments i el desig de tenir les qualitats de l'arbre.
El poema es pot dividir principalment en 3 parts:
-Les quatre primeres estrofes, que tractenprincipalment de la descripció física del pi tot utilitzant metàfores i comparacions, per exemple ''lluita com un gegant guerrer'', a part de nombroses personificacions, sobretot a la tercera estrofa.
-Les dues següents estrofes fan una exaltació a la figura d'aquest pi, comparant-lo amb el vencedor d'una batalla, exemple és la frase ''I vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real''.-Finalment, en les dues últimes estrofes presenta una reflexió sobre els seus pensaments i desitjos envers les qualitats de l'arbre. Foix deixa veure que li agradaria ser fort i superar les adversitats de la manera com ho fa l'arbre davant les forces de la natura.
L'ús de figures retòriques en aquest poema es molt abundant, però les principals són:
-Comparacions: ''i lluita amb les ventades com...