Comentaris
La “Cansoneta lleu i plana” és un poema adreçat a Ponç de Mataplana, amb una clara intenció: la difamació, ridiculització i crítica d’aquest, negant-li tota actitudcavalleresca.
El tema del poema és, per tant, el menyspreu i l’odi de l’autor cap a Ponç de Mataplana.
Aquest text no es pot dividir en parts segons la introducció, nus i desenllaç, però el podemdividir segons el significat de cadascuna de les seves estrofes, llavors, mitjançant aquesta organització, podem trobar-hi 5 estrofes. En la primera, que és des del primer vers fins al cinquè, l’autor ensintrodueix el seu poema, deixant clar des del primer moment en quina posició vol deixar al Marquès. En les dues següents estrofes, que van des del vers vuit al catorze, i del quinze al vint-i-un, escentra en l’aspecte físic d’aquest, tot mofant-se i deixant en ridícul la seva persona. En les dues últimes estrofes, des del vers vint-i-dos al vint-i-vuit, i del vint-i-nou al trenta-cinc, l’autorpassa a criticar-lo referint-se a la seva moralitat, on pretén advertir de la deslleialtat de Mataplana amb els seus companys i on critica els seus actes carnals, que segons l’autor són de conductahomosexual, cosa que fa que el Marquès s’allunyi de la moral cristiana i cavalleresca.
Aquesta obra és de l’any 1172 i pertany a Guillem de Berguedà. Va ser un dels escriptors més singulars de la líricatrobadoresca, que va aconseguir que els seus poemes passessin a la prosperitat, ja que mentre la resta d’autors cantaven i escrivien sobre l’amor, ell parlava constantment sobre les disputes i l’odique hi havia envers els seus contemporanis. Cal dir que, centrant-nos en la obra “cançoneta lleu i plana”, amb la mort de Mataplana, Berguedà li dedica un plany o lamentació molt sincer, demostrantel seu penediment davant totes les crítiques que va escriure contra ell.
Podem trobar-hi diferents figures retòriques. Les que predominen durant tot el poema són la ironia i el sarcasme, ja que...
Regístrate para leer el documento completo.