Comparativa i contrast de les posicions de lenin i bakunin sobre l’estat

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1812 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
SEMINARI 2: El socialismo i l’anarquisme

Comparativa i contrast de les posicions de Lenin i Bakunin sobre l’estat.

Tant Lenin com Bakunin coincideixen en que l’estat és l’òrgan del que es fa servir la classe dominant per mantenir-se en el poder a través de mecanismes d’opressió sobre el proletariat, que tot i ser majoria, és la classe oprimida.

La diferència entre ells recau en laconcepció sobre com l’estat s’imposa a la massa i com s’ha d’acabar amb ell. Segons Lenin, l’estat s’imposa a través de l’aparell repressiu de l’estat, exercit per la coacció de les forces de l’ordre (exercit i policia). Lenin, proposa acabar amb l’Estat a través d’un procés de conversió que l’acabi fent innecessari i que motivi la seva autoextinció. Segons Bakunin, l’Estat s’imposa a través delsprocessos de socialització de l’ésser humà, inculcant el valor de la submissió mitjançant la pràctica religiosa. Per acabar amb l’Estat, Bakunin, com la resta d’anarquistes, proposa acabar amb ell.

L’estat representa tant per Bakunin com per Lenin, un mecanisme que s’ha creat de manera artificial. Un producte creat per defensar i fer complir el contracte entre humans que regula les seves relacions.Sota aquest pretext se’l dota d’eines repressives per assegurar el compliment d’aquestes normes, però que en realitat serveixen per mantenir en el poder la minoria benestant en contra dels interessos de la majoria proletària.

Tots dos neguen la necessitat d’aquest suposat contracte entre individus que funden una societat. Segons ells, aquest és un anàlisi interessat per justificar l’existènciade l’Estat, un mecanisme amb capacitat repressiva que sota la falsa aparença de defensar el compliment d’aquest contracte, és en realitat una maquinaria al seu servei que assegura el seu estatus generant les condicions formals, materials per a l’arribada i manteniment en el poder de la classe (minoritària) benestant en el poder. I si cal, impedint mitjançant la força els possibles intents d’accésal poder del proletariat. L’estat, segons ells ha estat creat artificialment per la classe dominant per assegurar la seva posició.

És per això que tos dos proposen combatre l’Estat, ja que al representar els interessos de la classe dominant, mai atendrà per si sol, els interessos de la classe oprimida.

La diferència rau en l’estratègia que proposa cada un dels autors per acabar amb l’Estat.Una diferència basada en l’anàlisi que fa cada un dels autors en com l’Estat s’imposa a la massa social.

Segons Lenin L’Estat pertany a la classe econòmicament dominant, els capitalistes, que tot i ser una minoria, exerceixen el seu poder a través de la dependència generada al proletariat a través de la divisió del treball, i mantinguda artificialment a través de la repressió exercida pelsòrgans que ell denomina “destacaments especials d’homes armats”, la policia i l’exèrcit. Això fa que els capitalistes s’assegurin el control de l’Estat, generant no només un domini econòmic sobre la massa proletària, sinó també un domini polític.
La democràcia és un tipus d’Estat, un sistema creat per assegurar els interessos de les classes dominants. La democràcia assegura la llibertat, però només lallibertat dels opressors capitalistes, ja que els proletaris oprimits no disposen del temps ni les eines per a l’exercici de la pràctica política. A més, la democràcia disposa de mecanismes de restricció i exclusió del proletariat en la pràctica política, com són les restriccions al sufragi a través del requisit de residència o l’exclusió de la dona, o els impediments per a l’exercici del dret areunió, etc.

Segons Lenin, l’Estat no és un element natural, és un artefacte creat per la minoria capitalista per assegurar l’explotació sobre la massa proletària i mantenir-se en el poder. És per això que no cal acceptar-lo com a element immutable i natural, es pot transformar. Però com a instrument imposat, la única manera de eliminar-lo és mitjançant l’acció revolucionaria amb l’exercici...
tracking img