Complements verbals
Páginas: 3 (633 palabras)
Publicado: 16 de febrero de 2012
MORFOSINTAXI
ELS COMPLEMENTS VERBALS
COMPLEMENT DIRECTE
És un SN (o una oració) que complement el verb. És un complement exigit pels verbs transitius; per tant, és obligatori que unverb transitiu porti el SN o el pronom feble que exerceixen aquesta funció. El CD només ha de ser introduït per la preposició a en els següents casos:
a. Davant els pronoms personals forts usats coma CD:
• Tu em miraves a mi i jo et mirava a tu.
• No us em vist ni a tu i a ella.
b. Quan el CD designa una persona (o un ésser susceptible d’ésser personificat) i va immediatament aldarrera del subjecte.
• El perseguia com el gat a la rata.
• Ens miràvem l’un a l’altre.
c. És tolerable l’ús de la preposició a en el CD davant de certs pronoms relatius i indefinits(principalment tothom, tots, qui i el qual).
• He saludat a tothom.
EL COMPLEMENT INDIRECTE
És sempre un SP introduït per la preposició a i exigit pel verb; per tant haurà d’aparèixerobligatòriament (o bé, ser sobreentès) en verbs com donar, prometre, dir, suggerir, ensenyar... Per distingir-lo aplicarem la prova de la pronominalització per li.
Dóna la llibreta a en Miquel. /Dóna-li la llibreta.
Convé no confondre’l amb el complement de finalitat o destinació, introduït per la preposició per a, que és opcional.
He comprat flors per a la meva xicota.
He compratflors per a la meva xicota a la florista.
CI
No pot ser que en una oració hi hagi dos CI. El vertader CI ésel que apareix en la segona oració.
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
És un SP (o una oració) introduït per diferents preposicions i exigit pel verb.
La Mireia es burla de tothom.
La Mireiaconvida als seus amics a una cervesa.
Convé distingir entre el CRV (exigit pel verb) i el complement circumstancial (opcional).
ATRIBUT
És el nucli de les oracions copulatives o...
ELS COMPLEMENTS VERBALS
COMPLEMENT DIRECTE
És un SN (o una oració) que complement el verb. És un complement exigit pels verbs transitius; per tant, és obligatori que unverb transitiu porti el SN o el pronom feble que exerceixen aquesta funció. El CD només ha de ser introduït per la preposició a en els següents casos:
a. Davant els pronoms personals forts usats coma CD:
• Tu em miraves a mi i jo et mirava a tu.
• No us em vist ni a tu i a ella.
b. Quan el CD designa una persona (o un ésser susceptible d’ésser personificat) i va immediatament aldarrera del subjecte.
• El perseguia com el gat a la rata.
• Ens miràvem l’un a l’altre.
c. És tolerable l’ús de la preposició a en el CD davant de certs pronoms relatius i indefinits(principalment tothom, tots, qui i el qual).
• He saludat a tothom.
EL COMPLEMENT INDIRECTE
És sempre un SP introduït per la preposició a i exigit pel verb; per tant haurà d’aparèixerobligatòriament (o bé, ser sobreentès) en verbs com donar, prometre, dir, suggerir, ensenyar... Per distingir-lo aplicarem la prova de la pronominalització per li.
Dóna la llibreta a en Miquel. /Dóna-li la llibreta.
Convé no confondre’l amb el complement de finalitat o destinació, introduït per la preposició per a, que és opcional.
He comprat flors per a la meva xicota.
He compratflors per a la meva xicota a la florista.
CI
No pot ser que en una oració hi hagi dos CI. El vertader CI ésel que apareix en la segona oració.
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
És un SP (o una oració) introduït per diferents preposicions i exigit pel verb.
La Mireia es burla de tothom.
La Mireiaconvida als seus amics a una cervesa.
Convé distingir entre el CRV (exigit pel verb) i el complement circumstancial (opcional).
ATRIBUT
És el nucli de les oracions copulatives o...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.