Conceptes psicologia social
Páginas: 7 (1727 palabras)
Publicado: 7 de mayo de 2010
CONCEPTES PSICOLOGIA SOCIAL
La Psicologia Social és la ciència que estudia els fenòmens socials i intenta descobrir les lleis per les quals es regeix la convivència. Investiga les organitzacions socials i tracta d'establir els patrons de comportaments dels individus en els grups, els rols que ocupen i totes les situacions que influïxen en la seva conducta.
Actitud és la forma d'actuar decada persona, el comportament que empra un individu per a fer les coses. En aquest sentit, pot considerar-se l'actitud com certa forma de motivació social -de caràcter, per tant, secundari, enfront de la motivació biològica, de tipus primari- que impulsa i orienta l'acció cap a determinats objectius i metes. Eiser defineix l'actitud de la següent forma: predisposició apresa a respondre d'una maneraconsistent a un objecte social. En la Psicologia Social, les actituds constituïxen valuosos elements per a la predicció de conductes. Per al mateix autor, l'actitud es refereix a un sentiment a favor o en contra d'un objecte social, el qual pot ser una persona, un fet social, o qualsevol producte de l'activitat humana.
El concepte de dissonància cognitiva, en psicologia, fa referència a latensió o desarmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona al mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d'incompatibilitat de dues cognicions simultànies. La dissonància cognitiva és una situaciód'inconsistència psicològica que implica una incomoditat mental produïda a causa de dos o més cognicions que entren en conflicte o quan un comportament es contrari als pensaments, provocant que el subjecte intenti reduir-la aconseguint la consonància. Quan la dissonància està present, a més d'intentar reduir-la, la persona evita activament les situacions i informacions que podrien probablement augmentar-la. Lesformes de reduir la dissonància son: modificar un element cognoscitiu de conducta (per exemple, com sé que fumar és dolent, ho deixo), modificar un element cognoscitiu ambiental (per exemple, no puc evitar saltar la rajola negre del menjador, així decideixo fer un forat al terra ja que d'aquesta manera el fet de saltar tindrà sentit) o introduir nous elements cognoscitius (per exemple, sé que fumarés dolent però no ho vull deixar, així per reduir la meva dissonància cognitiva penso que la possibilitat de morir per càncer de pulmó és insignificant si ho comparo amb la possibilitat de tenir un accident de cotxe). El concepte va ser formulat per primera vegada en 1957 pel psicòleg nord-americà, d'origen rus, Leon Festinger en la seua obra A theory of cognitive dissonance. La teoria deFestinger planteja que al produir-se aquesta incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per a esforçar-se a generar idees i creences noves per a reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seues idees i actituds encaixen entre si, constituint una certa coherència interna.
Endogrup: En psicologia social, es refereix al grup-nosaltres,és a dir, aquell en el qual tots els seus membre utilitzen el terme nosaltres amb un significat essencialment idèntic (per contraposició a exogrup).
Exogrup: En psicologia social, es refereix al grup-ells, per contraposició a l’endogrup o grup-nosaltres.
Estereotip: Imatge inherent atribuïda a una categoria. En el prejudici, característiques (normalment negatives) abrituïdes a un grup i alsindividus que l’integren. La seva funció és justificar i racionalitzar la nostra conducta en relació a una categoria determinada.
Els estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques fruit de l'herència cultural i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan més comprensible. Els estereotips són molt...
La Psicologia Social és la ciència que estudia els fenòmens socials i intenta descobrir les lleis per les quals es regeix la convivència. Investiga les organitzacions socials i tracta d'establir els patrons de comportaments dels individus en els grups, els rols que ocupen i totes les situacions que influïxen en la seva conducta.
Actitud és la forma d'actuar decada persona, el comportament que empra un individu per a fer les coses. En aquest sentit, pot considerar-se l'actitud com certa forma de motivació social -de caràcter, per tant, secundari, enfront de la motivació biològica, de tipus primari- que impulsa i orienta l'acció cap a determinats objectius i metes. Eiser defineix l'actitud de la següent forma: predisposició apresa a respondre d'una maneraconsistent a un objecte social. En la Psicologia Social, les actituds constituïxen valuosos elements per a la predicció de conductes. Per al mateix autor, l'actitud es refereix a un sentiment a favor o en contra d'un objecte social, el qual pot ser una persona, un fet social, o qualsevol producte de l'activitat humana.
El concepte de dissonància cognitiva, en psicologia, fa referència a latensió o desarmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona al mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. És a dir, el terme es refereix a la percepció d'incompatibilitat de dues cognicions simultànies. La dissonància cognitiva és una situaciód'inconsistència psicològica que implica una incomoditat mental produïda a causa de dos o més cognicions que entren en conflicte o quan un comportament es contrari als pensaments, provocant que el subjecte intenti reduir-la aconseguint la consonància. Quan la dissonància està present, a més d'intentar reduir-la, la persona evita activament les situacions i informacions que podrien probablement augmentar-la. Lesformes de reduir la dissonància son: modificar un element cognoscitiu de conducta (per exemple, com sé que fumar és dolent, ho deixo), modificar un element cognoscitiu ambiental (per exemple, no puc evitar saltar la rajola negre del menjador, així decideixo fer un forat al terra ja que d'aquesta manera el fet de saltar tindrà sentit) o introduir nous elements cognoscitius (per exemple, sé que fumarés dolent però no ho vull deixar, així per reduir la meva dissonància cognitiva penso que la possibilitat de morir per càncer de pulmó és insignificant si ho comparo amb la possibilitat de tenir un accident de cotxe). El concepte va ser formulat per primera vegada en 1957 pel psicòleg nord-americà, d'origen rus, Leon Festinger en la seua obra A theory of cognitive dissonance. La teoria deFestinger planteja que al produir-se aquesta incongruència o dissonància de manera molt apreciable, la persona es veu automàticament motivada per a esforçar-se a generar idees i creences noves per a reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seues idees i actituds encaixen entre si, constituint una certa coherència interna.
Endogrup: En psicologia social, es refereix al grup-nosaltres,és a dir, aquell en el qual tots els seus membre utilitzen el terme nosaltres amb un significat essencialment idèntic (per contraposició a exogrup).
Exogrup: En psicologia social, es refereix al grup-ells, per contraposició a l’endogrup o grup-nosaltres.
Estereotip: Imatge inherent atribuïda a una categoria. En el prejudici, característiques (normalment negatives) abrituïdes a un grup i alsindividus que l’integren. La seva funció és justificar i racionalitzar la nostra conducta en relació a una categoria determinada.
Els estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques fruit de l'herència cultural i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan més comprensible. Els estereotips són molt...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.