Conflicto T C

INTRODUCCIÓ
El problema que es planteja en aquest treball, gira entorn del conflicte xipriota. Per tant, el que tractaré d'examinar quins són a els Principals aspectes i causes històriques i polítiques per les quals tant xipriotes, grecs, turcs i fins i tot britànics es van veure i la majoria d'ells encara es veuen involucrats en aquest conflicte i el perquè de la Divison de Xipre.
Durantsegles, l'illa de Xipre ha estat habitada pels turc-xipriotes i els grec-xipriotes. Aquestes comunitats han aspirat sempre a culminar les seves pretensions nacionalistes, desitjant la unificació amb la mare-pàtria, Turquia i Grècia, respectivament. Després d'aconseguir la independència de la Gran Bretanya, les dues parts van negociar i signar uns tractats entre 1956-1960, per compartir el poder iconviure sota una sola bandera.



















HISTORIA DE CHIPRE
Com molts de nosaltres sabem, fa més de tres mil anys que la civilització va arribar a la illa de Xipre i és per la seva ubicació geogràfica ia la seva importància estratègica pel que Xipre ha estat envaïda per hitites, assiris, egipcis, perses, Ptolemeos, romans, bizantins, etc i per algunes de les potències colonials més influentsde l'Orient mediterrani així com Turquia i per altres grans potències com Gran Bretanya.
A PARTIR DE LA CONQUESTA DE L’IMPERI OTOMÀ
Durant el període venecià, els otomans van intentar conquerir l'illa de Xipre diverses vegades. En 1489, durant el primer any del control venecià, els otomans van atacar la península de Karpas, saquejant i prenent ostatges per a la venda com a esclaus, pràctica comunaa tota la Mediterrània en aquesta època. En 1539, la flota turca va atacar i va destruir Limassol. Davant aquesta situació, els venecians van fortificar les ciutats de Famagusta, Nicòsia i Kyrenia.
En l'estiu de 1570, els otomans van iniciar una invasió amb uns 60.000 homes sota el comandament de Lala Mustafa Pasha, desembarcant el 2 juliol 1570 a Limassol i assetjant després Nicòsia. La ciutat vacaure el 9 de setembre d'aquest any: van morir vint mil grecs i les esglésies i edificis públics van ser saquejats. Posteriorment, Mustafa va prendre Kyrenia sense oposició; però Famagusta va resistir entre setembre de 1570 i agost de 1571.
Finalment la caiguda de Famagusta indica l'inici del període otomà a Xipre. Dos mesos després, les forces navals de la Lliga Santa, formada per vaixellsvenecians, espanyols i papals, sota el comandament de Joan d'Àustria, van derrotar a la flota turca a la batalla de Lepant, una de les més decisives de la Història. No obstant això això no va modificar la situació de Xipre, que es va mantenir sota el domini otomà per tres segles.
Amb l'ocupació turca, Lala Mustafa Pasha va passar a ser el primer governador otomà de Xipre. En 1573, els venecians es vanretirar totalment, finalitzant així la influència de l'Església Catòlica a l'illa.
DOMINIO TURCO
L'ocupació otomana va portar dos canvis radicals a Xipre: la composició d'un nou grup ètnic i la consolidació de la influència de l'Església Ortodoxa.
Una de les principals característiques de l'administració otomana duta a terme era les concessions de terra als soldats turcs sota la condició que ellsi les seves famílies romanguessin en el lloc. Aquests grups van passar a ser el nucli dels turc-xipriotes i va provocar que durant el segle XVII la població turca creixés ràpidament.
Simultàniament, la comunitat grega va ser autoritzada a adquirir i treballar la terra. Els otomans també van aplicar el Sistema Millet a Xipre, la qual permetia a les autoritats religioses governar les seves pròpiescomunitats no musulmanes de manera similar a la forma que en altres països s'utilitza la paraula nació, reforçant així la posició de l'Església Ortodoxa i la cohesió de la comunitat grega.
Gradualment, els arquebisbes es van transformar no solament en líders religiosos sinó ètnics i l'Església va passar a ser, també, un guardià del llegat grec, cosa que manté fins al dia d'avui encara que una...