CONTEXTO ESCOLAR

LES TEORIES DE LA REPRODUCCIÓ SOCIAL I CULTURAL

REPRODUCCIÓ CULTURAL
Pierre Borudieu i Jean Claud Passeron són els dos creades de la teoria reproductiva. Van sorgir as anys 70 (època que es promociona que garantir plaça, és reproduir igualtat social)
L’escola no es un creador de classes diferents (desigualtat escolar) sinó que es una reproductora de desigualtat social (tal com entres,surts). L’escola no és una institució que s’ha creat per la igualtat escolar sinó que es un espai de lluita de classes.
Consideren que l’escola reprodueix la desigualtat social ja que promou la cultura de les classes mitjanes/benestants (hàbits, gustos, maneres de xerrar, codis cultural/lingüístic). I així les classes obreres, fan feines de classes obreres i classes altes, feines de classes altes.La cultura escolar no es neutra. (a l’escola es transmet la de la classe mitjana, la dels home masculí i a la de l’home blanc, com més característiques tinguis d’aquestes, més èxit). Com que a les escoles hi ha diferents classes socials, i a l’escola promouen les classes mitjanes/mitjanes altes, els nens d’aquestes classes estan més pròxims amb l’escola. Saben actuar dins classe, tenen un codilingüístic semblant al de la professora i d’aquesta manera, encaixen molt millor. Com més pròxim estiguis a la cultura escolar, més probabilitats hi ha de tenir èxit escolar. La cultura escolar reprodueix uns ETOS ( maneres de comportar-se, gustos...).
Cada grup social té el seu CAPITAL CULTURAL, i es distingeixen en tres:
Capital cultural objectivat: es compon de bens culturals i recursosinvertits en educació i cultural, és a dir, recursos educatius i culturals que s’inverteixen en una família (cursos de esqui, cinema, viatges, llibres..).

Capital cultural incorporat: tots aquells hàbits, maneres, estils de vida, valors.. és a dir, les formes de parlar i comportar-se, modals i costums, estils de vida...

Capital cultural institucionalitzat: el que acredita el sistema de ensenyançamitjançant els títols que emet, és a dir, nivell acadèmic que hem obtingut.
Els tres estan relacionats ja que si el capital cultural incorporat (bens culturals i recursos invertits) és baix, el capital cultural objectivitat (les maneres, hàbits, valors..) també són baixos i finalment el seu resultat, el capital cultural institucionalitzat també ho és. I igual al contrari.
L’escola transmet unacultura determinada (costums, hàbits, formes..) i si jo ja ho porto de casa (perquè pertany a la mateixa classe social que el de l’escola) d’aquesta manera tinc més oportunitat d’èxit.
Aquesta cultura es transmet a traves de la VIÒLENCIA SIMBÒLICA, de manera que els grups de persones amb poder (el dominador) et transmeten aquesta cultura de manera discreta. (verbalment no és diu però s’entén). Ambl’entorn ja es veu el que es adequat a l’escola i el que no, i si no es adequat amb l’escola indirectament ja et dones conte que no vas adequat i et sent incòmode i canvies. Et dones conte de que hi ha una relació de poder (les persones amb el poder) transmeten indirectament les regles.
Es pot donar violència simbòlica de professorat amb professorat, de professorat amb alumnes i entre alumnes.Aquesta cultura escolar genera desigualtat ja que no tothom té la mateixa facilitat per a arribar a la cultura que l’escola demana (classe mitjana/mitjana alta).
Hi ha diverses pedagogies:
La pedagogia crítica: fan entendre als nens perquè pertany a n’aquestes classe, històricament i socialment, i que passa que algunes classes socials tenen més o menys facilitat per a seguir les classes.L’escola no tan sols reprodueix cultura sinó que també reprodueix el codi lingüístic de les classes mitjanes:
Codis lingüístics: Els diferents grups socials, utilitzem el llenguatge de manera diferent, manera d’estructurar el pensament diferent. El llenguatge es el instrument de construir i crear la realitat, a través del llenguatge els essers humans arribem a ser. Si tenim diferents codis...