Control de toleràncies de forma

Comprovació de la rectitud
La comprovació de rectitud pot referir-se a una línia pel que fa a dos plans ortogonals, a la rectitud
d'un òrgan i a la rectitud d'un desplaçament.
Rectitud d'una línia
Es recomana l'ús de regla o nivell per a longituds fins a 1600 mm i els mètodes d'anivellació o
procediments òptics per a longituds més grans. El mesurament per regla es realitza amb aquestarecolzada correctament sobre dues cales mentre es desplaça el suport d'un rellotge comparador al llarg
de la superfície que es pretén verificar. Les cales regulables permeten obtenir dues lectures idèntiques
en els extrems de la línia i llavors es poden apreciar directament les diferències de la línia AMB
respecte a la recta patró AB (Fig.1). En el procediment d'anivellament (Fig. 2) la línia averificar,
sensiblement horitzontal, és la OA mentre que la recta inicial de referència és la OX, sent O i X dos
punts traçats sobre la línia que s'ha de comprovar. El nivell es col·loca sobre om, després sobre mm ',
m'm "... sent aquestes distàncies iguals a un cert valor d, en funció de la longitud total OA a
comprovar. Aquest valor d varia generalment entre 100 i 500 mm.

Fig. 1. Diagrama delectures de la verificació
anterior.

Desviacions ampliades

Línea a verificar

Recta final de referencia

Recta
inicial de
referencia

Fig. 2. Comprovació de la rectitud d’una
línia per anivellament.

Amb el nivell a zero en la posició inicial es poden obtenir indicacions directes de les posicions
relatives de mm, m ', m "... pel que fa a OMX. Acabat el recorregut oA, s'efectuencomprovacions en
sentit contrari Ao passant pels mateixos punts. A continuació, es calcula la mitjana dels resultats
obtinguts i es dibuixa el perfil trencat o m m'm "A. Finalment es traça la línia final de referència oA i
es controlen les desviacions en m, m' i m" mesurades normalment sobre la línia de referència
indicada, que no han de sobrepassar la tolerància admissible.
Un mètode decontrol òptic emprat és el de autocol·limació (Fig. 3). Qualsevol desviació del mirall M
respecte a l'eix horitzontal produeix un desplaçament vertical de la imatge del reticle en el pla focal. La
mesura d'aquest desplaçament, que s'efectua amb un ocular micromètric, permet determinar la
desviació angular del porta mirall.

Fig.3. Control de la rectitud d’una línia per
autocol·limació.

1Control de superfícies planes (planor)
La planor és la qualitat que té una superfície de ser plana, i aquesta qualitat s’indica amb la deferència
màxima admissible respecte de qualsevol punt que es trobi dins d’una superfície plana ideal.
Aquesta superfície plana s’ha de trobar dins dels límits de tolerància formats per dos plans paral·lels i
desfasats entre ells una distància igual a latolerància.
Instruments per la verificació:
∗
∗

La línia recta, materialitzada en un regle.
El pla per un marbre de verificació.

A més, la superfície del pla de control bé indicada pel nivell.
Regles
Es pot comprovar si una superfície és plana recolzant-hi, l'aresta d'una regla, i observant si a través de
la línia de contacte es veu alguna escletxa de llum.
La regla ha de col·locar normala la superfície que es verifica, sense inclinar-la, doncs tot i que així
l'escletxa lluminosa és més visible el resultat de l'operació pot ser erroni, perquè els costats de la regla
es poden corbar.
La verificació pel procediment de l'escletxa de llum és molt exacta, amb una mica de pràctica i bona
llum pot apreciar-se una escletxa de 10 micres.
A la figura es representen diversos tipus. deregles prismàtiques, utilitzades en les
verificacions pel procediment de l'escletxa de
llum.
Les regles estan construïdes generalment en acer
amb les cares de referència rectificades.

El control de les superfícies planes per mitjà de
regles es realitza en diverses direccions, però
sempre queden zones sense comprovar.
Per assegurar que tota la superfície és perfectament plana, es...