COS I ANIMA


TEMA 8:
COS I ANIMA
La primera tradició filosòfica en dues dimensions: “cos” i “ànima” (esperit o ment).

Teories sobre la ment i el cervell:
Monisme materialista:
Iniciat per Demòcrit (S. V aC) i Epicur (S. III aC) es prolonga fins als segles XVI-XVIII amb Boyle i Gassendi i un bon nombre de filòsofs científics (s. XIX-XX) considerats processos mentals que expliquen la base materialdel cervell. Defensen l’atomisme: tot està format per àtoms, 1 realitat material: COS
Materialisme fisicalista: les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics, qui s’hi oposes s’anomenen reduccionisme fisicalista. – Josep Ferrater Mora (S.XX).
Una altra forma de materialisme fisicalista és el materialisme cibernètic: el cervel no és sinó un ordinador complicat.L’ésser humà és autòmat conscient.
L’ànima NO existeix “la Mettrie”: “llibre de l’home màquina”.
Materialisme emergentista: el que és mental no es redueix a allò que és físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. Només existeix una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució. - Mario Bunge (S.XX). El que és mental é diferent del que és físic.Dualisme:
Afirmen que l’ésser humà a més de la matèria té un principi extracorporal i immaterial anomenat ànima i sense aquesta no es pot explicar l’acció humana.
Dualisme platònic: l’ésser humà que hi ha en aquest món està comport per cos i ànima. Aquesta unió és un accident. L’anima és immortal i immaterial i ja existia abans de que s’unís amb el cos. En canvi el cos és material i mortal; unapresó en la que l’anima hi està tancada durant la vida. PLATÓ (S. IV aC) - “Fedó”
Hilemorfisme: (Hile=matèria=cos. Morfo=forma= ànima ) l’ànima i el cos són dos principis complementaris i inseparables, té dos principis substancial que només es poden separar a la nostra imaginació.
L’ànima proporciona les propietats característiques: vida, sensació, moviment, parla i pensament.
L’ànima i el cos nopoden existir l’un sense l’altre i per tant resulta molt difícil dir que l’ànima és immortal. Aristòtil va defensar una teoria complexa segons la qual els éssers humans posseïm uns nous (ment, intel·lecte) dotat d’una funció superioe anomenada intel·lecte agent que és separat immortal i etern.
Al segles XIII Tomàs d’Aquino va intentar fer raonable la fe cristiana des de la filosofia d’Aristòtil.L’ànima és la forma del cos (més dualista que Aristòtil). L’ànima separada, explica la resurrecció i la immortalitat. L’ànima sobreviu separada d’un cos fins a formar un nou cos gloriós i s’hi unirà per sempre. – ARISTÒTIL (platònic) (S. IV aC) / St. TOMÀS D'AQUINO (S. XIII). Tipus d’ànimes:
Ànima vegetativa: ànima dels vegetals que només els permet alimentar-se i reproduir-se.
Ànimasensitiva: ànima dels animals que permet tenir sensacions i moviments.
Ànima intel·lectiva o racional: ànima de les persones que permet desenvolupar els sabers i els pensaments.

Dualisme cartesià: A través d'un complex raonament, Descartes (S.XVII) afirma que l'ésser humà està compost per la unió de dues substàncies completament diferents: el cos, substància extensa, i l'ànima, substància pensant. Vacreure que la comunicació entre ambdues realitats es produïa a través de la glàndula pineal, situada sota el cervell.


Dualisme interaccionista: Segons el neurofisiòlogic John C. Eccles (S.XX), ment i cervell són dues realitats diferents. A banda de l'estructura cerebral, hi ha una altra realitat, denominada “si mateix”, “psique”, “ànima” o “ego”, que és de naturalesa diferent al cervell i nomaterial, que és responsable del caràcter únic de l'ésser humà.

MES ENLLÀ DEL MONISME I EL DUALISME

· Interaccionisme emergentista: Per a Popper (S. XX), existeixen tres mons que interactuen entre si, formant l'ésser humà:
· El món 1, format pels cossos físics observables, l'únic existent per als materialistes.
· El món 2, el món dels estats mentals, entre els quals s'inclouen els...